EL COR DE SENTMENAT FA 25 ANYS

 

No arribaven a la decena els joves que fa 25 anys van demanar a la Junta del Coro ser acceptats com a secció de la Societat Coral Obrera La Gloria Sentmenatenca, alguns d’ells nets de cantaires de la Coral “La Gloria Sentmenatenca”, volien fer un cant coral diferent, amb moviment, més jove … no va ser una decisió fàcil perquè no tothom entenia que era una aposta de futur…, només el coratge d’aquella Junta encapçalada pel Josep Cruells i pel recordat Joan Martí va permetre que aquells joves comencessin a cantar com a Secció de l’Entitat i  si avui hi ha una Coral al “Coro”  es gràcies en gran part a aquella decisió.

El Cor Jove de Sentmenat ( des de fa uns mesos Cor de Sentmenat ) va començar fent versions de “El rei lleó” o “Aladin” amb diversos Directors i un tant inestable i no va ser fins ven entrats els 2000 que la Marta Terridas agafà la Direcció de la Coral i la va consolidar amb concerts periòdics i un increment notable en el número de cantaires. Després, l’any 2010 En Toni Santiago ( Direcció ) i en Luc Olivier ( Sub-Direcció i piano ) agafen les regnes del Cor fins a l’actualitat amb propostes escèniques i concerts d'estils i gèneres molt variats on la paraula i el moviment, a través del teatre i de la dansa, poden ser part del llenguatge artístic del Cor.

Avui, som un cor amateur  amb quasi 50 cantaires majoritàriament de Sentmenat però també de Barcelona, Sabadell, Castellar del Vallès, Caldes de Montbui, Montseny, Ripollet o Cerdanyola del Vallès, entre d'altres…,  i ens sentim humilment hereus del llegat que la Coral “La Gloria Sentmenatenca” sota la Direcció de la família Duran va deixar durant bona part del segle XX a l’Entitat.

Els nostres valors com a col·lectiu són el respecte, la confiança, la tolerància, l'acollida i l'amor incondicional per la música. Ens agrada traslladar aquest esperit al nostre públic, a través d'espectacles i programes musicals preparats amb gran estima.  Som una petita gran família creativa i apassionada, que creix gràcies al voluntariat dels membres del cor i dels socis i sòcies del nostre estimat “Coro”. 

Sentmenat, eleccions locals 2023

 

Jo m’imagino guapo primet i en plenitud … després em miro al mirall i veig la magnitud de la tragèdia¡ No serveix de gaire imaginar Sentmenat si desprès no es té la convicció ferma de que cal transformar-ho i si no vols entomar que per fer-ho, has d’emprenyar i aguantar pressions (sobretot del teu entorn …) .Tothom té més o menys por i resistència als canvis 

 

En els darrers anys hem tingut Governs Municipals de PSC-IU / CiU / CiU-ERC / AC-PSC / PSC-CiU / AC-ERC-CUP I els d’ara mateix: AC-CUP i qui s’apunti … En definitiva de dretes, d’esquerres, indepes, unionistes … tots compartint la incapacitat per transformar realment res. El que sabem segur (encara que sigui per la varietat…),  que no és possible que tots ells siguin uns babaus o uns aprofitats

 

Per tant, el primer que caldria preguntar és perquè? !

Perquè, tots aquests diversos Governs Municipals han tingut en comú una millorable gestió en el tema de la neteja i manteniment dels espais públics?

Perquè, no han estat capaços de crear illes i carrers de vianants en un poble amb un casc antic atapeït i on molts carrers tenen pam i mig de vorera?

Perquè, no tenim a dia d’avui cap espai escènic municipal, ni cap sala de vetlles, ni cap centre de dia?

Perquè no tenim polítiques de fidelització i participació per a tots els joves?,

Perquè no tenim cap parc urbà amb unes condicions mínimes?

Perquè tenim el nostre tresor més important que es l’ espai natural que envolta al poble deixat de la ma de Deu i sense liderar cap projecte supramunicipal ?

Perquè no tenim definida una zona comercial?

Perquè no tenim clar quin model econòmic volem pel poble?

Perquè no tenim uns projectes clars I consensuats sobre espais municipals com Cal Milionari o el Castell de Sentmenat ?

I que responguin sense partidismes … és falta de personal ? De capacitats?  De pressupost? De dedicació ? Que ens fa diferents als pobles veïns que han gaudit de transformacions en els darrers anys?

 

Transformar no és només fer un equipament més o menys necessari, que alguns ja s’han fet …, no és només fer una discutida plaça amb sortidors d’aigua que també s’ha fet …, no és tancar un tros de carretera  per fer-la de vianants (pocs ) els diumenges .

Per transformar has de tenir un projecte general i ( molt important.. ) detallat de tot el poble i no pots gastar el pressupost en bolets sense cap línia general, malgrat et faci molta il·lusió tenir una piscina coberta o que una plaça mulli la canalla….  i sobretot has d’estar disposat a pagar el preu en forma de solitud, pressions i  incomprensió. Un preu que poca gent vol pagar … i

 

Potser aquesta és la clau, per transformar s’ha de canviar, tocar, remenar, girar i s’ha de trobar un equilibri entre les empaties personals i la  insensibilitat de les accions. Segurament i fins ara, les empaties personals allò de no voler problemes … ha prevalgut  i si prevalen les empaties dels que creus propis i les pors al que diran …, ja estàs perdut perquè la por  fàcilment et paralitza,  llavors no arrisques, governes fàcil com ho faria qualssevol gestor administratiu, les quatres cosetes, subvencions i recursos de la Diputació, anar pagant factures, els del teu entorn més pròxim que et regalen les orelles dient que ho fas molt bé  i poca cosa més.

 

Ara s’acosten eleccions i alguns partits volen imaginar un altre poble, altres fan jornades participatives ja que volen “teixir”, altres reunions de militants … i al final sortirà un fulletó per partit més o menys gran , més o menys 2.0 on amb 10 ratlles per regidoria ens diran el que faran durant la següent legislatura, ja us avanço que moltes d’aquestes accions començaran amb un “Potenciarem”, “millorarem”  i/o “impulsarem” paraules del primer curs de “Farem poc, molt poc o res “.

Quan s'ha de felicitar ...

De savis és rectificar i l'Equip de Govern .... be de fet concretament CiU (d'ERC només sabíem que volia fer un referèndum i poca cosa més ... ) ha rectificat la seva proposta inicial d'emplaçament de la futura Residència i Centre de Dia de Sentmenat. Finalment ha estat Can Vilar la ubicació consensuada amb quasi tota l'oposició i per aquest motiu cal felicitar a totes les forces polítiques però especialment a l'Equip de Govern que és qui té la responsabilitat de governar aquest poble.

Penso que és una molt bona notícia pel poble, primer de tot perquè en temps de crisi quantes més coses es puguin consensuar, millor .., desprès perquè qualssevol lloc que no malmeti de forma irreparable l'espai de cal Milionari ja d'entrada té la meva simpatia i per últim, perquè novament s'ha visualitzat que la Residència i Centre de Dia no sols era prioritària per a CiU sinó que ho era i ho és, per totes les forces polítiques de Sentmenat.

Convergència i Unió de Sentmenat ha fet durant molts anys demagògia barata amb el tema de la Residència i Centre de Dia per guanyar quatre o quatre-cents vots, des de recollir signatures per un tema en que pràcticament havia consens de totes les forces polítiques, a tossudament voler ubicar aquest equipament a Cal Milionari quan qualsevol persona amb dos dits de seny i pocs coneixements més..., intuïa a cop d'ull, que era tècnicament complicat ( i car... ) per no dir directament impossible fer-la allà, però sobretot, sobretot... era deixar el poble sense una bona part d'un dels indrets amb més encant i més possibilitats futures del nucli urbà. Per sort la tossuderia irresponsable d'alguns dels nostres polítics locals s'ha trobat amb la tossuderia insuperable de la crua realitat.

Com que tothom som esclaus de les nostres paraules i dels nostres actes... no puc deixar de somriure davant de les declaracions d'alguns polítics de l'Equip de Govern que sembla que ara sempre han estat per ubicar la Residència i Centre de Dia a Can Vilar. No puc deixar de preguntar-me quants recursos personals, quants recursos econòmics, quant temps hem perdut i sobretot quants avis ja no podran fer us de la residència per la tossuderia absurda d'alguns dels nostres governants... que ara simplement faran un doble salt mortal ideològic i defensaran la nova ubicació i diran al poble que la culpa de que no la puguem gaudir és de la crisi i de l'anterior Equip de Govern ( Ui... no !! de l'anterior nooo !! de l'anterior de l'anterior.... o sigui de fa 6 anys o 7 ) i fins i tot (xiulant perquè ara son dels seus... ) de la Generalitat que no paga... En definitiva de tothom menys d'ells... no fos cas ... !!

Ara tinc un parell de curiositats vers el tema que espero poder saciar en els propers mesos/anys, primer de tot quina proposta te l'Equip de Govern per tot l'espai de Cal Milionari ?, S'obriran d'un cop diàriament els jardins perquè els sentmenatens en puguem gaudir ?, i en segon lloc ... també tinc molta curiositat per saber si ERC voldrà fer el seu famós referèndum perquè el poble doni el vist-i-plau a la nova ubicació,  requisit innegociable ( com molts...) per a pactar amb qualssevol força política ara fa un any. Si tenen dubtes..., humilment els proposo que facin un referèndum per a preguntar al poble si volen fer un referèndum, intueixo no obstant que finalment faran com amb altres requisits innegociables... xiular i mirar els ocellets..... de Cal Milionari per sort !!.

Volem carnaval....manifestació !!

"Volem carnaval....manifestació", aquest era el crit d'un parell de centenars d'alumnes concentrats al mig de la pista esportiva el passat dimecres al matí a l'hora del pati de l'escola de Can Sorts de Sentmenat.
Sembla que la tradicional activitat de disfresses que es venia celebrant durant una tarda dels darrers anys per carnestoltes ha estat suspesa per acord dels mestres de primària. Com ignoro els motius perquè no he pogut parlar amb cap dels mestres de can sorts no puc donar la meva opinió al respecte però si que espero i desitjo que les retallades que està patint ensenyament no tinguin res a veure, ni que la festa de "lliure disposició" que els mestres legítimament tenen acordada per Carnestoltes hagi ajudat a prendre aquesta decisió que, per sort..., sembla no es seguida ni per l'etapa infantil de la mateixa escola ni per la majoria d'escoles de Catalunya.
L'escola catalana des de la transició ha estat un dels eixos vertebradors de la recuperació de festes i tradicions del país....

En tot cas.. com a enamorat de l'escola pública en general i de la de Can Sorts en particular, m'ha produït una certa alegria veure com uns marrecs eren capaços d'organitzar-se amb pancartetes i entre queixalada i queixalada a l'entrepà, en lloc de jugar, cridessin amb la boca plena per a defensar allò que creuen just... ara segurament aprendran una cosa que hem aprés tots com a poble (sobretot darrerament...) que molts cops les manifestacions no aconsegueixen assolir els objectius per les quals van ser convocades i que, en tot cas..., només serveixen per a augmentar el sentiment de pertanya a un col·lectiu... però això ja és molt... crec jo !!.

PSC - Una nova equivocació !!

Sembla que el Molt Honorable President Montilla serà finalment senador a Espanya... Una nova equivocació dels dirigents d'un partit que després de perdre tres eleccions consecutives a Catalunya ( i de molt.. per cert!!), s'enroca en l'error de menystenir al país i a les seves institucions.

De la mateixa manera que ningú ( i menys un parlamentari ) ha d'anomenar “mamarratxo” a la Presidenta del Parlament de Catalunya ( encara que s'ho mereixi ... ), un ex-President de la Generalitat no pot deixar el càrrec i ser diputat, senador, alcalde o regidor simplement per respecte al càrrec institucional que va desenvolupar en el seu moment. No veig jo, al senyor Felipe Gonzalez sent ara Diputat al Parlament Andalús o al senyor Aznar d'Alcalde de Valladolid....

El PSC no ha estat mai històricament el que ha projectat en els darrers anys. Aquest país necessita una força d'esquerres, progressista i catalanista que defensi les Institucions Catalanes i se les cregui, que defensi la llengua catalana i s'ho cregui i que defensi els interessos de Catalunya per sobre d'interessos partidistes estatals. Un partit amb veu pròpia al Parlament Espanyol des d'on es pugui defensar les avantatges d'una Espanya Federal però des de la convicció que Catalunya és una nació i com a tal té uns drets irrenunciables, agradi a qui agradi i molesti a qui molesti... en tot cas serà el PSOE qui té un problema si es sent incòmode en aquest discurs..., al final, i després de tot... de “pasar el rastrillo al estatuto” de les declaracions d'Alfonsos Guerras, Ibarras i Bonos el PSOE està a les catacumbes del poder a Espanya.

El rumb que ha portat el PSC en els darrers anys, apostant per acostar-se només a un sector dels seus votants i afiliats els ha portat a patir les tres derrotes més importants de la democràcia moderna a Catalunya i ara per ara té unes cotes de poder mínimes pel que havia estat un partit de Govern a tota Catalunya.

La renovació ha de ser total, d'idees i de persones... alguns moviments de càrrecs que aferrats a la seva cadira només volen que els canviïn la denominació, el títol o el càrrec a “l'organització” són una vergonya que allunya a la societat de la política i del vot socialista. Si les cares son les mateixes, si les idees no varien... la quarta derrota electoral és simplement, inevitable.

Malgrat moltes persones decebudes amb el camí que havia pres el PSC van abandonar la militància, malgrat d'altres simplement tenen una actitud passiva, el PSC encara és un partit fort, molt fort, com ho demostra que després de tot..., és una força municipalista important arrelada a tot el territori, que malgrat la que estava caient, molts dels seus Alcaldes i regidors van estar escollits pels seus veïns com a la millor opció per a governar el seu municipi. Però sobretot cal entendre que el PSC és divers..... fer d'aquesta diversitat la seva riquesa, el seu principal actiu, serà el repte dels nous dirigents que .. espero surtin del proper Congres del PSC. Caldrà però.. partir sempre del catalanisme progressista i integrador, buscar altres formules “ lights “ menys compromeses, més còmodes, confon als ciutadans i acaben passant factura electoral perquè les distancies amb altres espais ideològics d'altres forces polítiques no són clars... i aquí el socialisme català sempre es trobarà en desavantatge.

De fet no hi ha un altre camí d'èxit però..., com va dir un important dirigent socialista durant la transició....,: caldrà suar socialisme !! i jo afegeixo ... i és hivern !!

.

20-N

I arribarà el 20 N i haurem d'anar a votar... i quina mandra !! i quin tedi !! Ni una proposta engrescadora, ni il·lusionant ni tans sols esperançadora....

I arribarà la nit i haurem de suportar un aburrídissim programa electoral especial on ens ompliran de formatgets i on tertulians llustrats en tertúlies ens explicaran les claus dels resultats. Nosaltres com a bons ratolins ens menjarem els formatgets en una fondue fantàstica d'explicacions repetides fins a la sacietat... la baixa participació, la normalitat de la jornada electoral, s'han d'esperar els resultats definitius perquè les nostres enquestes diuen el contrari ( els perdedors ), s'han d'esperar els resultats finals però les nostres enquestes fins i tot milloren resultats ( els guanyadors..)... etc fins a arribar a la gran bacanal... el moment del balcó o finestra cutre per a saludar als més fidels entre saltirons i agafades de mans com en una sardana imaginaria ( els guanyadors...), i ...en cas d'un desastre, el moment de la possible sang política ... nyam nyam agraïments als afiliats per la seva feina i dimissióooooo ( els perdedors.. ). Apa nois !! Ja s'ha acabat .. per fi !!

A Espanya tot el peix venut, caldrà esperar la magnitud de la tragèdia socialista però només això .. els números finals !! Els motius molts, la crisi el principal però el socialisme espanyol haurà també algun dia d'afrontar el fet que s'han de contrarestar amb les mateixes armes tota la xarxa de medis de comunicació dretans o ultradretans que manipulen a la societat espanyola dia a dia, en tertúlies malintencionades, amb informacions tergiversades ....

Personalment crec que el Govern ZP no ha estat tan calamitós per a Espanya com alguns d'aquí i d'allà diuen..., és cert que va ser dels darrers Governs europeus en reconèixer la crisi i per tant en fer-li front, però només cal mirar al nostre costat, als països del Sud d'Europa on governs de dretes i d'esquerres han estat incapaços de mantenir econòmicament el seu estat. Espanya, malgrat totes les informacions catastrofistes encara està lluny de la situació grega, portuguesa o italiana. No cal dir que en la lluita contra el terrorisme serà un Govern que sortirà als llibre d'història i estic segur que si quatre imbècils no haguessin atemptat contra la T4 i el PSOE hagués tingut una actitud més valenta en la vergonyosa i antidemocràtica Llei de partits , hores d'ara ETA seria història del tot.

I per Catalunya no és el mateix Rubalcava que Rajoi ... ho subscric totalment, el PP és molt més bel·ligerant contra Catalunya que el PSOE. Un Govern amb una majoria absoluta Pepera aplastant és per a fer tremolar a qualsevol, primer perquè molta despesa social desapareixerà i per altre costat a ningú escapa que Rajoi haurà de pagar el preu del suport a aquesta ultradreta mediàtica plena d'odi contra tot el que ensumi a català. Quin serà aquest preu... ja ho veurem !!

Jo crec que a Catalunya guanyarà el PSC ... però en tot cas la davallada serà espectacular... molts catalans ens vam sentir decebuts per a no dir directament traïts pel “apoyaré el estatuto que salga ... etc etc” i per moltes altres actituds cap el país, la llengua, la cultura .. dels darrers temps, actituds impresentables en persones d'idees federalistes i progressistes, entenc que les pressions mediàtiques a la resta de la península son moltes però les conviccions encara ho han de ser més !!

La caiguda lliure del PSC ja ve de lluny i aquestes eleccions no seran una excepció ... després, com a bons “vigilants de cadires pròpies” , ja s'encarregaran de comparar els resultats electorals amb els que més els convinguin del passat per tal de dissimular el desastre, però la realitat és molt tossuda i si el PSC vol tornar a tenir un pes determinant en molts municipis, a la Generalitat o a Espanya ha de tornar a ser un partit amb una clara vocació de país, catalanista, progressista i integrador.... tot el que no sigui això ... ja és espai ideològic ocupat per d'altres amb més experiència !!.

De la resta de partits catalans que dir... jo em quedo amb els seus personatges del “Polònia” molt més interessants que els originals alguns dels quals ja els coneixem d'una llaaaaaarga trajectòria i no precisament gaire patriòtica.

Per tant ... el proper dia 20 m'arrossegaré cap a votar amb la poca esma que transmeten tots els nostres polítics però amb la convicció que cal fer-ho. Espero que guanyi el PSC ha Catalunya i que el PP no tregui majoria absoluta (això més que un desig sembla, hores d'ara un miracle ..). Però sobretot, sobretot el que més desitjo és que surti elegit en Joan Tardà ... sense ell el Polònia seria diferent i.., amb la que ens caurà a sobre, hem de defensar els somriures com sigui... “perdoneu però algú ho havia de dir !! “

100 dies i més ... !

I ja fa més de 100 dies.... creieu-me que he fet més d'una desena d'escrits que tinc guardats al calaix dels mals endreços.., alguns m'han quedat fantàstics, no es per dir-ho...!!

ERC s'ha fet còmplice d'aquells als que criticaven encarnissadament , no vull entrar en raons ni motius, ni en especulacions malintencionades...., es cert que tot el presumpte procés de negociació amb els altres partits va ser una “pantomima” i que en ERC (o en alguns dels seus dirigents...) mai va haver la més mínima intenció de fer un govern d'esquerres.... En tot cas..., va ser la seva opció, per mi equivocada però la seva lliure opció i estic segur que els votants d'ERC decebuts amb aquest pacte (qui volia que seguis governant la Senyora Colomé ja va votar CiU..), portaran en properes cites electorals a aquests dirigents d'ERC allà on és mereixen. Dit això, també es igualment cert que l'actual govern de coalició és perfectament legítim i avalat també per les urnes.

Que hi ha moltes coses “rares” com la repartició de responsabilitats al cartipàs municipal... si !, com en el tema del personal amb “estranys” canvis de criteri, com les xifres que deien i ara diuen que no deien.., com en les substitucions d'alcaldia... si !! Però també hi ha glopadetes d'aire fresc... poques i que poden ser un miratge... però les hi ha !!

En el si d’ERC tinc saludats, coneguts i algun amic, que algun d’ells m’hagin decebut personalment, que cregui que s’han equivocat i que han fet un mal irreparable al poble no vol dir mai que per mi perdi o perdin aquesta condició. Jo amb els amics sempre hi tinc confiança.

Deia que tenia un munt d'escrits guardats al calaix dels mals endreços perquè no em puc treure del cap que aquestes i d'altres coses de la política local són hores d'ara insignificants....

La crisi és l'enemic, és l'únic enemic ara!! Tant a nivell individual com col•lectiu... !! no veure això és no veure més enllà de la punta del nas i de la teva cadira !!.

Ni CiU amb les retallades, ni el PP amb un Rajoi que olora cadira, ni el PSC-PSOE amb la farmaciola a punt per la nova patacada electoral, ni IC buscant solucions políticament correctes, ni els partits independentistes .... cap d'ells, té la més mínima idea de com acabar amb la crisi i el pitjor a uns només els importa com a mitja per arribar al poder i als altres com un mal que els pot fer perdre la cadira.

No cal ser el Mag Felix per saber que aquesta crisi no s'acabarà a curt plaç, ni a mig plaç tampoc... que la societat s'haurà d'acostumar a viure amb una crisi quasi permanent durant molts i molts anys.

Darrera de les macro xifres hi ha persones...Hores d'ara ja hi ha molta gent que ho està passant malament i no cal anar gaire lluny del que escriu, ni del vostre veí, ni dels vostres familiars... al poble i al conjunt del país moltes persones no tenen les necessitats bàsiques cobertes i la incertesa comença a ser per a molts, angoixant...

Jo, converses de cafè a banda..., on tots com sabeu..., som molt savis..., no tinc ni la més remota idea de que cal fer però si que sé el que no s'ha de fer, no cal dividir més, ni criticar més, ni excloure més. Només amb solidaritat, amb generositat i anant tots a una farem que aquesta travessa de la que ningú ( però ningú, ningú !!! ) sap com sortir sigui menys feixuga.

Cal anar tots plegats en contra d'aquesta crisi, hem d'agafar molts camins que no portaran enlloc... fins que un d'aquest sigui el bo... Tots hem de ser responsables, però els que tenen responsabilitats polítiques sobretot al Govern més !!!, sense generositat apartidista no anirem enlloc, sense un afany de sumar sincer enlloc d'excloure als que creus o sospites que no pensen com tu, no podrem iniciar res de res.. i finalment ens enfonsarem en la crisi pel pes de la mediocritat !!

Sincerament no crec que els nostres polítics siguin capaços de fer-ho ( i a Sentmenat ... menys !! ) la por a perdre la cadira pot més que les necessitats alienes. Però jo... que em puc permetre tocar la utopia amb els dits .... començo...! allà cadascú després amb la seva conciència !!