miércoles, 27 de octubre de 2010

Sentmenat associatiu... I part.



Sentmenat associatiu... I part.

Sempre he dit que el millor de Sentmenat és la seva gent. Una de les coses que em va impactar positivament d’aquesta Vila quan fa 12 anys vaig aterrar per aquí, era la proximitat, dinamisme i qualitat del seu moviment associatiu cultural i esportiu. És un valor afegit que tenim com a poble que hem de lluitar per a conservar i millorar.

Durant aquesta legislatura en qüestions d’associacionisme i Entitats han succeït coses curioses i interessants, el creixement en número d’aquestes ha estat important i una gran noticia per a Sentmenat. Així tenim des del naixement d’una radio amb alguns programes molt interessants, molta feina i molta bona voluntat (però de difícil adjectivació en el seu conjunt .. per cert), a nous clubs esportius com el tennis taula o el naixement també d’una associació cultural d’amics de l’Arpa vinculada a la celebració del Festival Internacional de Sentmenat d’aquest instrument.
No han estat aquestes les úniques noves entitats i clubs....(Bon record, gimnàstica...) i en aquest sentit cal felicitar a l’Equip de Govern per motivar i incentivar la creació de noves Entitats i associacions, és cert també..., que a la foto de Junta de moltes d’elles hi ha persones molt vinculades d’una o altre manera a l’Equip de Govern però... vull pensar, amb generositat..., que és fruit de la motivació que deu donar la responsabilitat de Govern.


Altres associacions han desaparegut o han deixat de tenir activitat durant aquesta legislatura, entre altres....els Gegants de Sentmenat que no van arribar a consolidar-se en una etapa més llarga malgrat algunes voluntats personals admirables i, especialment dolorós la fi de l’Esplai Sotrac perquè després d’una etapa molt difícil per ells durant la darrera etapa del Govern Socialista i de ser utilitzats políticament per els que llavors estaven a l’oposició, es van trobar abandonats, compartint local i amb el seu material dispersat per varies dependències municipals. Segurament la seva fi era inevitable i fruit de molts errors propis i aliens, però la desil·lusió que els va generar l’actitud del Equip de Govern actual amb els locals (una mostra més de la demagògia barata que utilitzaven quan estaven a l’oposició) no els va ajudar gens.


A les altres associacions i clubs esportius..., molta feina altruista, molta il·lusió, moltes bones noticies..., el creixement del patinatge i del hoquei, la creació d’una associació de clubs esportius de Sentmenat, la nova cara del Coro que esperem vagi acompanyada d’un increment de l’activitat cultural, les obres al bar del Centre d’Entitats (això diu el cartell... Bar del Centre d’Entitats), també han continuat activament els clubs esportius més històrics, futbol, hoquei, basquet, atletisme, futbol sala, els caçadors o els ciclistes, també les AMPES de les escoles i culturalment parlant els amics del museu–arxiu i la Casa d’Andalusia que fins i tot han vist incrementada la seva parròquia amb alguns nous inquilins que malgrat abans els deixaven verds i només els anaven a veure “quan tocava”, un cop cada quatre anys, ara .. mira !! sembla que des d’una mica abans de les passades eleccions i després.., amb la “responsabilitat” del Govern s'hi troben a gust... diuen....
Tot sigui a fi de be... per quatre, quaranta o cent vots, com a mínim hauran descobert a aquestes alçades i a corre-cuita el plaer de los Hermanos Alvarez Quintero (Grandes !!) i que Machado i Lorca no eren noms de colònies barates sinó uns genis irrepetibles de la poesia mundial.

miércoles, 13 de octubre de 2010

Carta al Quart Cinturó


No em caus be quart cinturó… I si et dic la veritat no sé encara perquè ? No tinc prous coneixements per saber si realment ets necessari o no, durant molt de temps no he sabut que pensaven de tu alguns partits polítics (evidentment culpa meva.....), alguns dies que si, altres que no, alguns dies per aquí, altres per allà ....

En el cas de ser necessari...., el sentit comú diria que s’ha de desdoblar la carretera de Sabadell a Granollers però ja saps que el sentit comú s’ha fugat amb la lògica i ara viuen una apassionada història d’amor en algun país llunyà sense estat ni estatut.

Però no...!!! tu has d’esberlar més al meu poble....! no en tenim prou amb ser el cap (o el cul....) de la MAT, que ara t’haurem d’aguantar a tu per l’altre costat !

Diuen que de segon cognom et dius progrés, no ho sé.... jo fa molts anys que et sento anomenar i si...., eres progrés als anys 70, ara no ho pots ser !, però clar.. això també ho dirien els nostres amics i amants furtius, concretament la lògica, que segueix luxuriosa per aquest món de Deu.

El que sé segur, és que el meu besavi agafava el tren a Plaça Catalunya i només podia arribar amb els “ferrocatas” fins a Sabadell, ara la meva filla també pot agafar el tren a Plaça Catalunya i segueix només podent arribar a Sabadell.... ostres!! han passat 5 generacions...!!! si, si parlo del que podria ser el teu enemic mortal, el transport públic però tranquil que aquest “pajaru” sempre va tard, brut, fa olor... sssssst !! jo crec que el droguen i tot perquè no creixi ni un pam.

Jo penso que hi ha infraestructures viaries necessàries pel territori, però la veritat..., tu fas tuf a enganyifa ! .... potser és química o aquella petita llumeta que queda del jove escolta, utòpic i lluitador. També fan molt les teves amistats .... uffff!! amb les teves amistats no puc !!!! Aquell amic teu... el totxo, sé que està darrera de tot això ... i malgrat fa temps que no ve per aquí, tots sabem que a Sentmenat es troba com a casa.... jo ja fa temps que el conec, si el veus li dius de part meva que se’n vagi “a cagar a la via”... si la troba !.

lunes, 4 de octubre de 2010

Em diuen que Sentmenat està arruïnat…. Em diuen que ja sortim en les llistes com un dels pobles més endeutats de Catalunya i jo dic ... que esperàveu ??.

Molta gent ja intuíem, molt abans de que l’actual Equip de Govern comences el seu mandat, que les seves propostes populistes però plenes de contradiccions amb les normatives i legalitats existents només podien portat a això.... I encara sort !!! que .... si la crisi no hagués aturat el sector de la construcció, hores d’ara tindríem un poble irreconeixible!!!

La tossuderia en un polític és sempre un defecte molt greu, la seva competència es demostra tant en l’encert en les decisions com en l’encert en les rectificacions. No rectificar mai, entossudir-se en algunes idees comporta sempre una situació econòmica lamentable.

Així, una necessària re-organització dels treballadors municipals es converteix en un organigrama de personal ara, de difícil explicació en un municipi de 8000 habitants. Igualment la lògica retribució a l’alcaldessa ( i algun altre polític ... ) es converteix en un sou digne d’alcaldes de capital de província... o una escola municipal de música que es reconverteix .... ben be encara no sé en que.... o un projecte de Centre de Dia que destrossarà part d’un dels llocs més emblemàtics del poble perquè s’han tingut que re-inventar tota la fantasia populista que durant anys d’oposició havien fet en aquest tema, o un Centre Cívic sense projecte a llarg termini ... etc,etc,etc.

Segurament això no repercuteix negativament en quantitat de vots, al contrari....a la majoria de ciutadans no ens preocupa gaire qui paga l’obra, ni la situació econòmica, els deutes,.. etc del nostre Ajuntament sinó el que volem són serveis i de qualitat. Tots els temes econòmics els deixem en mans de la responsabilitat dels nostres polítics i rarament el poble demana comptes d’això.. ( be, ara potser a Islàndia algun polític irresponsable haurà de donar comptes a la justícia per mala gestió... però clar,... a Islàndia).

En tot cas... vaig a apuntar-me ara mateix a la piscina municipal, cal que la gaudim tots, que sigui un equipament de referència a Sentmenat perquè el preu que paguem i sobretot el que pagarem durant molts anys com a poble... serà molt alt.