viernes, 2 de diciembre de 2011

PSC - Una nova equivocació !!






Sembla que el Molt Honorable President Montilla serà finalment senador a Espanya... Una nova equivocació dels dirigents d'un partit que després de perdre tres eleccions consecutives a Catalunya ( i de molt.. per cert!!), s'enroca en l'error de menystenir al país i a les seves institucions.




De la mateixa manera que ningú ( i menys un parlamentari ) ha d'anomenar “mamarratxo” a la Presidenta del Parlament de Catalunya ( encara que s'ho mereixi ... ), un ex-President de la Generalitat no pot deixar el càrrec i ser diputat, senador, alcalde o regidor simplement per respecte al càrrec institucional que va desenvolupar en el seu moment. No veig jo, al senyor Felipe Gonzalez sent ara Diputat al Parlament Andalús o al senyor Aznar d'Alcalde de Valladolid....




El PSC no ha estat mai històricament el que ha projectat en els darrers anys. Aquest país necessita una força d'esquerres, progressista i catalanista que defensi les Institucions Catalanes i se les cregui, que defensi la llengua catalana i s'ho cregui i que defensi els interessos de Catalunya per sobre d'interessos partidistes estatals. Un partit amb veu pròpia al Parlament Espanyol des d'on es pugui defensar les avantatges d'una Espanya Federal però des de la convicció que Catalunya és una nació i com a tal té uns drets irrenunciables, agradi a qui agradi i molesti a qui molesti... en tot cas serà el PSOE qui té un problema si es sent incòmode en aquest discurs..., al final, i després de tot... de “pasar el rastrillo al estatuto” de les declaracions d'Alfonsos Guerras, Ibarras i Bonos el PSOE està a les catacumbes del poder a Espanya.




El rumb que ha portat el PSC en els darrers anys, apostant per acostar-se només a un sector dels seus votants i afiliats els ha portat a patir les tres derrotes més importants de la democràcia moderna a Catalunya i ara per ara té unes cotes de poder mínimes pel que havia estat un partit de Govern a tota Catalunya.


La renovació ha de ser total, d'idees i de persones... alguns moviments de càrrecs que aferrats a la seva cadira només volen que els canviïn la denominació, el títol o el càrrec a “l'organització” són una vergonya que allunya a la societat de la política i del vot socialista. Si les cares son les mateixes, si les idees no varien... la quarta derrota electoral és simplement, inevitable.




Malgrat moltes persones decebudes amb el camí que havia pres el PSC van abandonar la militància, malgrat d'altres simplement tenen una actitud passiva, el PSC encara és un partit fort, molt fort, com ho demostra que després de tot..., és una força municipalista important arrelada a tot el territori, que malgrat la que estava caient, molts dels seus Alcaldes i regidors van estar escollits pels seus veïns com a la millor opció per a governar el seu municipi. Però sobretot cal entendre que el PSC és divers..... fer d'aquesta diversitat la seva riquesa, el seu principal actiu, serà el repte dels nous dirigents que .. espero surtin del proper Congres del PSC. Caldrà però.. partir sempre del catalanisme progressista i integrador, buscar altres formules “ lights “ menys compromeses, més còmodes, confon als ciutadans i acaben passant factura electoral perquè les distancies amb altres espais ideològics d'altres forces polítiques no són clars... i aquí el socialisme català sempre es trobarà en desavantatge.




De fet no hi ha un altre camí d'èxit però..., com va dir un important dirigent socialista durant la transició....,: caldrà suar socialisme !! i jo afegeixo ... i és hivern !!


.



viernes, 18 de noviembre de 2011

20-N



I arribarà el 20 N i haurem d'anar a votar... i quina mandra !! i quin tedi !! Ni una proposta engrescadora, ni il·lusionant ni tans sols esperançadora....

I arribarà la nit i haurem de suportar un aburrídissim programa electoral especial on ens ompliran de formatgets i on tertulians llustrats en tertúlies ens explicaran les claus dels resultats. Nosaltres com a bons ratolins ens menjarem els formatgets en una fondue fantàstica d'explicacions repetides fins a la sacietat... la baixa participació, la normalitat de la jornada electoral, s'han d'esperar els resultats definitius perquè les nostres enquestes diuen el contrari ( els perdedors ), s'han d'esperar els resultats finals però les nostres enquestes fins i tot milloren resultats ( els guanyadors..)... etc fins a arribar a la gran bacanal... el moment del balcó o finestra cutre per a saludar als més fidels entre saltirons i agafades de mans com en una sardana imaginaria ( els guanyadors...), i ...en cas d'un desastre, el moment de la possible sang política ... nyam nyam agraïments als afiliats per la seva feina i dimissióooooo ( els perdedors.. ). Apa nois !! Ja s'ha acabat .. per fi !!

A Espanya tot el peix venut, caldrà esperar la magnitud de la tragèdia socialista però només això .. els números finals !! Els motius molts, la crisi el principal però el socialisme espanyol haurà també algun dia d'afrontar el fet que s'han de contrarestar amb les mateixes armes tota la xarxa de medis de comunicació dretans o ultradretans que manipulen a la societat espanyola dia a dia, en tertúlies malintencionades, amb informacions tergiversades ....

Personalment crec que el Govern ZP no ha estat tan calamitós per a Espanya com alguns d'aquí i d'allà diuen..., és cert que va ser dels darrers Governs europeus en reconèixer la crisi i per tant en fer-li front, però només cal mirar al nostre costat, als països del Sud d'Europa on governs de dretes i d'esquerres han estat incapaços de mantenir econòmicament el seu estat. Espanya, malgrat totes les informacions catastrofistes encara està lluny de la situació grega, portuguesa o italiana. No cal dir que en la lluita contra el terrorisme serà un Govern que sortirà als llibre d'història i estic segur que si quatre imbècils no haguessin atemptat contra la T4 i el PSOE hagués tingut una actitud més valenta en la vergonyosa i antidemocràtica Llei de partits , hores d'ara ETA seria història del tot.

I per Catalunya no és el mateix Rubalcava que Rajoi ... ho subscric totalment, el PP és molt més bel·ligerant contra Catalunya que el PSOE. Un Govern amb una majoria absoluta Pepera aplastant és per a fer tremolar a qualsevol, primer perquè molta despesa social desapareixerà i per altre costat a ningú escapa que Rajoi haurà de pagar el preu del suport a aquesta ultradreta mediàtica plena d'odi contra tot el que ensumi a català. Quin serà aquest preu... ja ho veurem !!

Jo crec que a Catalunya guanyarà el PSC ... però en tot cas la davallada serà espectacular... molts catalans ens vam sentir decebuts per a no dir directament traïts pel “apoyaré el estatuto que salga ... etc etc” i per moltes altres actituds cap el país, la llengua, la cultura .. dels darrers temps, actituds impresentables en persones d'idees federalistes i progressistes, entenc que les pressions mediàtiques a la resta de la península son moltes però les conviccions encara ho han de ser més !!

La caiguda lliure del PSC ja ve de lluny i aquestes eleccions no seran una excepció ... després, com a bons “vigilants de cadires pròpies” , ja s'encarregaran de comparar els resultats electorals amb els que més els convinguin del passat per tal de dissimular el desastre, però la realitat és molt tossuda i si el PSC vol tornar a tenir un pes determinant en molts municipis, a la Generalitat o a Espanya ha de tornar a ser un partit amb una clara vocació de país, catalanista, progressista i integrador.... tot el que no sigui això ... ja és espai ideològic ocupat per d'altres amb més experiència !!.

De la resta de partits catalans que dir... jo em quedo amb els seus personatges del “Polònia” molt més interessants que els originals alguns dels quals ja els coneixem d'una llaaaaaarga trajectòria i no precisament gaire patriòtica.

Per tant ... el proper dia 20 m'arrossegaré cap a votar amb la poca esma que transmeten tots els nostres polítics però amb la convicció que cal fer-ho. Espero que guanyi el PSC ha Catalunya i que el PP no tregui majoria absoluta (això més que un desig sembla, hores d'ara un miracle ..). Però sobretot, sobretot el que més desitjo és que surti elegit en Joan Tardà ... sense ell el Polònia seria diferent i.., amb la que ens caurà a sobre, hem de defensar els somriures com sigui... “perdoneu però algú ho havia de dir !! “

miércoles, 12 de octubre de 2011

100 dies i més ... !



I ja fa més de 100 dies.... creieu-me que he fet més d'una desena d'escrits que tinc guardats al calaix dels mals endreços.., alguns m'han quedat fantàstics, no es per dir-ho...!!

ERC s'ha fet còmplice d'aquells als que criticaven encarnissadament , no vull entrar en raons ni motius, ni en especulacions malintencionades...., es cert que tot el presumpte procés de negociació amb els altres partits va ser una “pantomima” i que en ERC (o en alguns dels seus dirigents...) mai va haver la més mínima intenció de fer un govern d'esquerres.... En tot cas..., va ser la seva opció, per mi equivocada però la seva lliure opció i estic segur que els votants d'ERC decebuts amb aquest pacte (qui volia que seguis governant la Senyora Colomé ja va votar CiU..), portaran en properes cites electorals a aquests dirigents d'ERC allà on és mereixen. Dit això, també es igualment cert que l'actual govern de coalició és perfectament legítim i avalat també per les urnes.

Que hi ha moltes coses “rares” com la repartició de responsabilitats al cartipàs municipal... si !, com en el tema del personal amb “estranys” canvis de criteri, com les xifres que deien i ara diuen que no deien.., com en les substitucions d'alcaldia... si !! Però també hi ha glopadetes d'aire fresc... poques i que poden ser un miratge... però les hi ha !!

En el si d’ERC tinc saludats, coneguts i algun amic, que algun d’ells m’hagin decebut personalment, que cregui que s’han equivocat i que han fet un mal irreparable al poble no vol dir mai que per mi perdi o perdin aquesta condició. Jo amb els amics sempre hi tinc confiança.

Deia que tenia un munt d'escrits guardats al calaix dels mals endreços perquè no em puc treure del cap que aquestes i d'altres coses de la política local són hores d'ara insignificants....

La crisi és l'enemic, és l'únic enemic ara!! Tant a nivell individual com col•lectiu... !! no veure això és no veure més enllà de la punta del nas i de la teva cadira !!.

Ni CiU amb les retallades, ni el PP amb un Rajoi que olora cadira, ni el PSC-PSOE amb la farmaciola a punt per la nova patacada electoral, ni IC buscant solucions políticament correctes, ni els partits independentistes .... cap d'ells, té la més mínima idea de com acabar amb la crisi i el pitjor a uns només els importa com a mitja per arribar al poder i als altres com un mal que els pot fer perdre la cadira.

No cal ser el Mag Felix per saber que aquesta crisi no s'acabarà a curt plaç, ni a mig plaç tampoc... que la societat s'haurà d'acostumar a viure amb una crisi quasi permanent durant molts i molts anys.

Darrera de les macro xifres hi ha persones...Hores d'ara ja hi ha molta gent que ho està passant malament i no cal anar gaire lluny del que escriu, ni del vostre veí, ni dels vostres familiars... al poble i al conjunt del país moltes persones no tenen les necessitats bàsiques cobertes i la incertesa comença a ser per a molts, angoixant...

Jo, converses de cafè a banda..., on tots com sabeu..., som molt savis..., no tinc ni la més remota idea de que cal fer però si que sé el que no s'ha de fer, no cal dividir més, ni criticar més, ni excloure més. Només amb solidaritat, amb generositat i anant tots a una farem que aquesta travessa de la que ningú ( però ningú, ningú !!! ) sap com sortir sigui menys feixuga.

Cal anar tots plegats en contra d'aquesta crisi, hem d'agafar molts camins que no portaran enlloc... fins que un d'aquest sigui el bo... Tots hem de ser responsables, però els que tenen responsabilitats polítiques sobretot al Govern més !!!, sense generositat apartidista no anirem enlloc, sense un afany de sumar sincer enlloc d'excloure als que creus o sospites que no pensen com tu, no podrem iniciar res de res.. i finalment ens enfonsarem en la crisi pel pes de la mediocritat !!

Sincerament no crec que els nostres polítics siguin capaços de fer-ho ( i a Sentmenat ... menys !! ) la por a perdre la cadira pot més que les necessitats alienes. Però jo... que em puc permetre tocar la utopia amb els dits .... començo...! allà cadascú després amb la seva conciència !!

viernes, 10 de junio de 2011

Oooooh !! Quina sorpresa !! Han pactat !!

I finalment... el que tothom sabíem des de feia dies i algú setmanes... s’ha confirmat ! CiU ha pactat amb ERC a l’Ajuntament de Sentmenat, ignoro si el PP també juga la partida però imagino que no perquè les matemàtiques... aiiii !! aquestes matemàtiques... hauran fet que CiU s’hagi vist obligada a pactar només amb “segons plats”.


La posició d´ERC després dels resultats electorals era molt complicada, ho entenc perfectament... el dilema era pactar amb una esquerra que veuen massa “espanyolista” o amb una dreta que havia portat al poble a una ruïna econòmica total. A més... pesava com una llossa el record del darrer tripartit de la Generalitat.


Avui ERC ha decidit...en clau de partit i no de poble i això tindrà un cost electoral per a ells del que tornarem a parlar d’aquí a quatre anys... és cert però que qualsevol altre posicionament d’ERC hagués tingut també un cost electoral però ara la seva tasca a l’equip de Govern no els servirà per a recuperar electors..., les travetes des de dins seran constants, la culpa sempre serà seva de tot el dolent i allò bo serà gràcies a la bona feina i experiència de CiU.... com deia Serrat: “cuidate mucho Juanito de las malas compañias”


Els que coneixem a molts dels dirigents i afiliats d’ERC sabem que aquest pacte va contra el més profund dels seus principis !!. S’hauran d’empassar molta de les coses que han dit ( i amb raó.... ) des de fa quatre anys. I llavors... perquè d’aquest pacte ? Doncs no ho sé.... o millor dit si que ho sé però m’importa un rave.... allà ells amb els seus problemes interns, els seus lideratges a l’ombra ... etc,etc etc. Qui sigui.., ja fa molts dies que havia decidit..., potser des d’abans de les eleccions i tot !!. Estic segur que les negociacions han estat dures amb CiU però que ningú s’enganyi o l’enganyin, mai hi ha hagut altres negociacions que no foren amb CiU perquè els pocs cops que s’han reunit amb les forces d’esquerres ha estat amb tot un seguit de qüestions innegociables com a condició per a pactar. Algú em pot explicar com es pot anar a una negociació amb un grapat de qüestions innegociables ( negociació-innegociable... ). Doncs molt fàcil mai hi ha hagut voluntat d’entesa (vull pensar que només per part d’ algú d’ERC..) amb les forces d’esquerres.


Núria Colomé serà de nou l’Alcaldessa .... sembla que una de les condicions innegociables per el pacte d’esquerres com era l’Alcaldia no ho ha estat pel pacte amb la dreta !!


Ara els toca governar !... com ho fa Convergència ja ho sabem.... com ho faran els seus socis de govern ( i ara còmplices de la situació de l´Ajuntament...) no!. Vull ser optimista i pensar que la vàlua i intel•ligència personal d’alguns d’ells farà que, cosetes del poble... allà on puguin i els deixin incidir ..., milloraran.


I dit això... marxo de vacances... del bloc i de tot ... 100 dies amb les seves nits.... i passat aquest temps repassarem plegats el document que teníem acordat les forces d’esquerres (PSC+IU+ERC) amb totes les condicions “innegociables” d’ERC. Estic segur que moltes d’aquestes condicions també ho hauran estat pel pacte amb CiU i així repassarem plegats com està el Centre d’Entitats que tan obsessionava a algun dels seus regidors, les seves subvencions i fins i tot les ubicacions d’algunes de les seves Entitats, el castell i el seu “entorn” i com no... sous de l’alcaldessa i dels regidors ( no cal que us recordi quantitats...no ?), càrrecs de confiança i personal en general de l’Ajuntament, també aquestes consultes “innegociables” que s’havien de fer al poble i mira !! fins i tot mirarem que s’ha fet des de l’Ajuntament per abolir el “censos”.


Aquesta situació em sap especialment greu per tota la bona gent del PSC, de IUA i sobretot d’ERC (que hi ha molta... molta més de les que diuen...) que confiava en un Govern d’esquerres per a treure Sentmenat del pou econòmic i social en que l’havia abocat el Govern de CiU... no ha pogut ser i tothom haurà d’assumir les seves responsabilitats i rectificar aquelles coses amb les que ens hem equivocat i.... el primer, és treballar pel poble de manera constructiva des de les Entitats Culturals, esportives, educatives, des de les associacions de veïns... des de tot arreu amb una participació activa a la vida del poble, des de les seus dels partits només es perden eleccions.... Tots sabem que el poble és ideològicament de manera majoritària d’esquerres, ho diu la història i malgrat tot... també els resultats electorals, ERC ha girat la cara a aquesta realitat i segurament pagarà un preu molt alt per aquest fet.


Dormo durant cent dies... i creieu-me si us dic que, voldria veure després un poble millor. Hi ha algunes persones a ERC, com el seu candidat, que em mereixen confiança, que s’estimen al poble i que lluitaran per ell... avui el poble està una mica pitjor que ahir, ERC s’ha equivocat greument, però segur que està millor que el dia 21 de maig.... veurem si això serà suficient..., jo penso que no.... però pel be de Sentmenat tant de bo m’equivoqui !!

Nanit !!

lunes, 30 de mayo de 2011

Una setmana després ...

I tanmateix aquests dies en que es decideix el futur pròxim de Sentmenat, ressonen al meu cap una i altra vagada aquests versos de Miquel Martí i Pol musicats per Lluís Llach

Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d'un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s'ha complert, i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai d'història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.

Pensem-la clara aquesta quietud
que escampa tants de ressons impensats;
pensem-la clara i suggerent, que ens ompli
l'espai concret d'ara mateix, l'espai
en què no hi ha cap mena de sorpresa
i tot és vell, i trist, i necessari.

Vam girar full temps ha, i alguns s'entesten
a llegir encara la mateixa plana.

....

lunes, 23 de mayo de 2011

El dia després ...

Ja han passat les eleccions municipals, Convergència i Unió ha guanyat àmpliament i ha estat la llista més votada, el primer que cal fer doncs és felicitar a tota la bona gent de CiU que ha cregut en el projecte encapçalat per la Núria Colomé. Malgrat això han perdut la majoria absoluta i només un possible pacte amb ERC sembla els podria mantenir al Govern Municipal.


La suma de les forces d'esquerres del poble també podrien formar govern (PSC+EUA+ERC) ja que en el seu conjunt han tret més vots i més regidors que la dreta (CiU+PP), és evident doncs que la clau de la governabilitat està en mans d'ERC que hauran de decidir si volen més del mateix afegint les poques coses en que ells podran incidir o prefereixen apostar per un canvi total del rumb de l'Ajuntament.


Entenc que és un dilema molt difícil per a ERC, l'anomenat tripartit no té gaire bona premsa ( ja s'ha encarregat CiU d'això ...) però també és segur que un pacte amb CiU els podria condemnar a un futur incert... marcar distàncies del partit petit amb el gran és molt complicat i si en el futur es visualitza que les diferències no són gaires ... com mobilitzes a l'electorat perquè et voti a tu en lloc de al partit gran que, a més ... te molts més mitjans ?

Al poble ens coneixem quasi tots.... la gent que volia que governés CiU ja ha votat CiU... les persones que volien un canvi han votat altres opcions, no per incidir, no per pactar, simplement per enviar a CiU a l'oposició.


Espectacular el increment d'EUA, cal dir-ho en majúscules ... una bona campanya i un bon equip han permès a la seva candidata recollir molts vots esquerrossos del poble !!


El PSC ha mantingut resultats... el que.., en definitiva és un mal resultat perquè no han / hem estat capaços de recollir els vots de la gent que, com nosaltres..., veuen que la gestió de l'Equip de Govern de CiU ha estat un desastre.

És evident que els socialistes ara estan en un moment molt baix tant a Catalunya com a la resta de l'estat... però també es cert que alguna cosa s'ha de fer a nivell de l'agrupació socialista municipal si és vol tornar a tenir alguna possibilitat de guanyar unes eleccions municipals a curt termini. El socialisme a Catalunya i a Sentmenat també, ha estat un lloc de trobada de molta gent, de molts orígens diferents però sempre des del catalanisme ... tan de bo es torni a trobar el camí de la unió de tots els socialistes de sentmenat des d'aquest catalanisme integrador d'esquerres.


Personalment ha estat un plaer treballar aquest temps amb la Pietat, l'Alfons, l'Isabel... amb tota la bona gent de l'Agrupació Socialista de Sentmenat. El poble no ha volgut que jo sigui regidor i el poble sempre té la raó.... malgrat això, estic molt content perquè la Pietat pot arribar a ser Alcaldessa...i altres companys a regidors al Govern Municipal, a treball i a honradesa ningú els podrà guanyar, i també estic content... molt content molt content, perquè amb els resultats de les eleccions el meu poble avui, és una mica millor que ahir !.

viernes, 20 de mayo de 2011

22 M

El diumenge proper el poble parlarà,esperem que alt i clar, i es manifestarà lliurament sobre el model de poble que vol per els propers anys.


Les posicions estan clares i les propostes també, el poble decidirà si vol destrossar Cal Milionari per a fer una residència que podria estar en altres llocs o prefereix una residencia a Can Perich i tenir els jardins oberts a tot el public com a espai lúdic familiar, també decidirà si vol que la totalitat de personal i càrrecs que han entrat a treballar a l'Ajuntament en els darrers anys i que costen al poble centenars de milers d'euros a l'any consoliden aquestes places i aquesta despesa o pel contrari s'intenta racionalitzar el personal i la despesa a un poble com el nostre, si vol que la promoció econòmica sigui una regidoria més o que des de l'Ajuntament s'intenti també lluitar contra l'atur de manera ferma.


Aquestes són algunes de les decisions que hem de prendre, hi ha d'altres com per exemple que en plena crisi econòmica el nostre alcalde o alcaldessa cobri com si ho fos de capital de província o si volem un alcalde o alcaldessa amb un sou digne però d'acord a un poble de 8000 habitants, si vols un Equip de Govern que no rectifica mai i on les persones no són el més important o un Equip de Govern que s'equivocarà molts cops, que intentarà rectificar i on totes les persones del poble (totes, totes...) seran el més imporant.


Son petites coses del nostre poble... que et poden importar o no, si no t'importen i no vas a votar... és una opció tan legítima com qualssevol altre però .... segur, segur que et dona el mateix el futur del teu poble perquè tots som iguals?

martes, 17 de mayo de 2011

Un poble de nivell A, una caixa de nivell Z

Algú li devia dir que no ens mereixíem el poble que teníem, algú li devia dir, que somiés un nou Sant Cugat del Vallès a tocar de Caldes i..., fins i tot li va donar la recepta per aconseguir-ho.


Un menú poc imaginatiu... fàcil, mediocre.....

De primer plat, contractar tècnics de nivell A i B alguns dels quals no sabien ni on estava el poble, el cost no importava, ni que la feina que abans feia un treballador municipal ara la fessin 4 tècnics... això si..., nivell A i B per aparentar professionalització, i .... després de tot..., per a justificar sous propis i d'al·legats.

De segon plat, alguns equipaments que llueixin, costin el que costin, no importa ni la lògica de la demografia ni la situació econòmica ni res.

De postres assessors, i assessors d'assessors, per vendre el producte, per amagar incompetències pròpies i fins i tot ...per aprendre a parlar davant dels Reis Mags d'Orient a la Plaça de la Vila.

Per acabar un cafetó amb unes gotetes de bones paraules per entendrí cors il·lusos i confiats.


Però clar... Sentmenat no té, ni la mateixa situació geogràfica, ni el mateix teixit comercial i empresarial, ni els mateixos recursos econòmics que Sant Cugat del Vallès.


Estava clar que a l'hora de pagar el compte, quan el cambrer portés la factura la tarja no passaria... i el cercle és completaria amb l'eina que desgraciadament han utilitzat molts Ajuntaments per a pagar... re-qualificar terrenys, canviar usos de sòl i tots contents !!.


El fet és que, per sort pel nostre entorn..., la crisi ha estat i segueix sent cruel amb les arques municipals, la construcció dorm esperant temps millors i ara que ja em dinat, que estem ben tips, no tenim per pagar el compte.

Tenim un poble de nivell A amb una caixa de nivell Z.


El pitjor és veure que en el programa electoral de CiU no hi ha la consciència de la barbaritat que devem com a poble, no han aprés res..., el que de fet no és estrany en un Govern Municipal que fa de la tossudesa una virtut, en lloc del pitjor defecte del polític i on les persones (especialment les que no són del seu entorn social i polític) no compten per res!!.

Veure com es parla de revisions de Plans urbanístics fa (deixeu-me ser generós...) somriure, parlar del Festival de l'Arpa quan tot el poble sap com a anat el tema, em sembla grotesc, però veure un fotomuntatge de Cal Milionari amb la majoria dels seu jardí arrasat, destrossat... per la tossudesa irracional de voler encabir una residència d'avis en un dels llocs del nucli urbà amb més possibilitats per a gaudir d'oci tots els sentmenatencs, em produeix una esgarrifança que espero sigui compartida per molts sentmenatencs el proper dia 22.


El nostre poble és petit encara...., 8000 persones tot estirant...,dels que 2000 viuen en aquestes urbanitzacions sempre mancades de serveis i allunyades del nucli urbà principal.

La majoria de sentmenatencs, bona gent de totes les ideologies polítiques, de totes les condicions socials, de tots els orígens que, enlluernats i amb la demagògia suficient...., signen a favor d'una Residència d'Avis encara que sigui a Cal Milionari però que ara signarien també un manifest que digués “Salvem Cal Milionari”. Segur que son també la mateixa bona gent que van signar a favor d'una piscina coberta i que ara s'escandalitzen del deute del nostre Ajuntament, bona gent que estaven il·lusionats amb una alternativa de Govern Municipal i que ara s'esgarrifa del sou de capital de província amb que s' auto-paga algun dels seus polítics locals i de les maneres de fer sectàries de tots ells.

Uns ciutadans, en definitiva, no gaire diferents dels altres catalans, que no saben gaire de deutes ni de comptes municipals ( per això voten i confien en la gestió dels seus electes.. ), que viuen el dia a dia treballant (els que poden ... ) rient, plorant, renegant i fins i tot cantant però que no mereixen que el seu poble surti anomenat com un dels més endeutats de Catalunya i tot ...per àpats aliens.


La competència per a governar un poble no et cau com si fos l'Esperit Sant guanyant unes eleccions, cal capacitat però sobretot una base d'humilitat i de responsabilitat.

En temes com a projectes d'equipaments importants, organigrames de personal, nomenaments de càrrecs transcendents per els veïns .... etc, no hi ha prou en escoltar als cinc, deu o trenta aduladors o als semiconsellers clandestins, cal tenir la responsabilitat i l'estima al poble necessària com per a consensuar aquests temes amb la resta de les forces polítiques i socials del municipi ja que hipotequen el futur de Sentmenat a curt i llarg termini.

Al final i no em cansaré de repetir-ho, el 80 % dels sentmenatencs de bona fe, de totes les forces i pensaments polítiques, volem aproximadament el mateix per el nostre poble.


Ara portem quatre anys amb somnis de grandària en una ma i res a l'altre, però res, res... ni una mica d'imaginació, ni una mica d'iniciativa, ni autocrítica, ni originalitat, ni lideratge, res !! Perdó res no... bons sous, sectarisme, afany de privatitzar serveis públics, excuses de mal pagador ( mai millor dit..) i tossudesa a cabassos que hores d'ara ja ens ha portat a tenir molts milions d'euros de deute...però això si.... culpa de la crisi, del tripartit, d'en Vilaró i si cal de Felip V o d'en Doraimon !!!.

viernes, 6 de mayo de 2011

De candidates i candidats

Sóc d'esquerres en un país que és d'esquerres. Des de IC amb la seva ecobarcelonitis, l'assembleària i divisible ERC, als socialistes que van perdent el poder com un nen que perd la sorra de les mans, fins a l'afable Trias que es veu que també ho és (una mica d'esquerres.... segons va dir ell mateix...), tothom treballa amb els mateixos ( o similars ...) valors que jo mateix per aconseguir una societat més justa.

A part queda el PP que representa la dreta grisa, negra, rància, la del “todo vale”, la de potenciar l'odi, la de les falsedats malintencionades, refugi de velles ideologies reciclades i molt perilloses perquè s'han adaptat als nous temps, tenen diaris, ràdios, televisions i sobretot tenen molts pocs escrúpols.


Com diu la cançó, sóc català mal li pesi al registre civil i al govern però aquell dia 18 de març varen fer-me també espanyol legalment. Em sento molt més aprop d'un sevillà que d'un finlandès i no m'agrada ni de lluny, l'encaix que té la meva nació (si, si... nació !!) amb la resta d'Espanya i d'Europa. El castellà suma a la meva persona i és una llengua que estimo també, no vull renunciar ni renegar d'ella malgrat molts cops estic temptat de fer-ho per els constants atacs que pateix la llengua catalana, per la discriminació que, en molts àmbits, existeix encara cap a aquesta llengua que és la meva.


Així sóc català d'esquerres i des de fa 10 anys sentmenatenc per voluntat pròpia, per moltes raon, per la seva gent, pel seu paisatge, perquè aquí creix la meva filla ... i ara arriben les eleccions municipals !!


Per CiU es torna a presentar la Senyora Colomé, per a mi és una mala noticia perquè crec que la seva gestió al front de l'Ajuntament ha estat calamitosa, un niu d'obsessions i tossudeses personals que han portat al poble a ser un dels més endeutats de Catalunya. Mal assessorada i mal aconsellada per un petit entorn, ha creat una estructura de personal a l'ajuntament simplement insostenible. No tot s'ha fet malament, molts serveis segueixen funcionant correctament ( dic segueixen ... eh ?) però a un cost massa elevat per un poble com Sentmenat. Després de quasi quatre anys de cobrar un salari indecent, a nivell de capital de província..., s'ha rebaixat una miqueta el sou, ara..., a només uns pocs mesos de les eleccions..., Aquest és el seu tarannà, tot s'ha fet per tossudesa sense reflexionar si era el millor pel poble.


Al PP pocs canvis, l'etern candidat amb algun fitxatge de darrera hora que espera que les matemàtiques li permetin tocar poder. Segur que participa en aquestes eleccions més il·lusionat que mai !! i és que un pacte amb CiU es troba a un horitzó més que realista.


EUiA no ha trobat un candidat renovador.... una pena !! La senyora M.Angeles és una treballadora incansable que s'estima el poble i que s'esforça en explicar-ho a tothom, però repetir candidatura per segon cop després d'haver perdut la mitat de la seva representació en les darreres eleccions no diu res de bo per a la salut d'aquesta formació. Els canvis en política són necessaris.


A Esquerra Republicana si que hi ha hagut renovació..., és presenta un amic, en Jordi Torroja. Un “tio” intel·ligent que lluitarà pel millor per Sentmenat, caldrà saber però si el seu lideratge està massa tutelat. No obstant els darrers moviments “solidaris” i la paralització que això a portat a la candidatura d'en Jordi, crec que li han fet perdre una oportunitat de créixer de manera important, a més... les candidatures s'han de fer amb intenció de guanyar i per guanyar cal sumar voluntats de manera amplia, encara que això tingui un cost partidista. Al final... vull pensar que el 80 % de sentmenatencs de totes les forces polítiques volem coses similars a nivell de poble. Ara els amics d'ERC hauran d'estar molt pendents de la llei d'Hom i de les matemàtiques, per veure si poden pactar amb uns o amb els altres i .., el que és pitjor, facin el que facin després de les eleccions la mitat dels seus votants es sentiran estafats.


I clar finalment el PSC. A Sentmenat aquesta formació va patir en les darreres eleccions una severa derrota després de molts anys de tenir l'alcaldia. Les raon moltes ... algunes raonades, altres no tant..., però la veritat és que el socialisme històricament ha estat l'eix vertebrador de la política local i el que va portar a Sentmenat de ser un poble sense serveis i posfranquista, al progres dels darrers anys .. i tot això sense endeutar-se !!.

Ara es presenta una candidatura renovada i oberta i sobretot amb bona gent.

Sense càrregues personals del passat però amb tot l'actiu de la feina feta durant tants anys, la Pietat ha promès rigor i treball que són les dues coses més necessàries per a treure Sentmenat del pou econòmic on es troba.


No puc negar algunes discrepàncies personals amb posicions del PSOE, que molts coneixeu ...però les coincidències sobretot a nivell local són més i més importants. Sentmenat per mi és prioritari i participaré de manera activa, com a independent, en les properes eleccions locals del meu poble en una candidatura progressista i d'esquerres encapçalada per la Pietat simplement perquè crec que és la millor alternativa, perquè un segon mandat d'aquesta dreta sectària que només mira pel be d'uns quants tindria unes conseqüències de futur terribles per Sentmenat, perquè vull el millor per a tota la gent de Sentmenat, sigui quina sigui la seva procedència i sigui quina sigui la seva família o la seva ideologia política.


Racionalitzar i dimensionar el personal de l'Ajuntament per a un poble com el nostre, salvar Can Milionari d'un ús que el destrossaria com a espai públic privilegiat, creació d'una residencia d'avis en un lloc adequat, austeritat en les despeses (també amb el sou de l'alcaldessa...), lluita contra l'atur, participació de tots, tots els sentmenatencs sigui quina sigui la seva ideologia política .... etc. Són alguns dels eixos que proposem per els propers quatre anys i que us convido a mirar a l'enllaç:


http://sentmenat.municipals2011.cat/programa-electoral


Tot Sentmenat i “TOT” amb majúscules guanyarà amb la Pietat !!


.


domingo, 16 de enero de 2011

Sentmenat confidencial


Per aquestes dates ara fa quatre anys va aparèixer a la xarxa una pàgina web anomenada “sentmenat confidencial”. Amb la proximitat d’unes eleccions que feien olor a canvi, alguna desaparició forçada de dirigents històrics de CiU de les llistes electorals i les disputes internes del Partit Socialista, aquesta pàgina va trobar ràpidament terreny per a créixer.


La formula era senzilla, amb la identitat amagada sota un anonimat covard que encara a dia d’avui perdura per la major part dels sentmenatencs, els individus (per anomenar-los d’alguna manera...) que gestionaven la pàgina es dedicaven a penjar presumptes noticies sempre manipulades, sempre tendencioses i molts cops directament falses sobre l’actualitat sentmenatenca amb el lema: “allò que tothom sap i ningú diu de sentmenat”. Aquest “allò que tothom... “, aquesta actualitat... passava casualment en un vuitanta per cent dels casos, en carregar personalment contra regidors socialistes i contra la gestió de l’Equip de Govern.


Tothom en democràcia té el dret d’opinar sobre la gestió dels regidors d’un ajuntament (faltaria més ... !!), un altre cosa és el tema personal que sempre ha d’estar per sobre dels càrrecs públics o professionals. En aquells moments, el morbo estava servit... cada dia centenars de sentmenatencs entraven en una pàgina que permetent també, els comentaris anònims, retroalimentaven la noticia. Així “estrella polar 14” per exemple, podia... amb total impunitat, mentir vers el tema que volgués sobre un regidor, un treballador municipal o un veí. Amagats darrera d’un renom alguns mals nascuts podien insultar i/o difamar per envegetes, odis o avorriment.


El covard que s’amaga darrera de l’anonimat utilitza sempre la lògica del “ fes mal, menteix, difama... que alguna cosa queda “ , les pàgines que amb bon criteri demanen la identificació del que fa els comentaris no en tenen tants com els altres... segur, però ho són de més qualitat ( i a Sentmenat tenim un exemple d’això des de fa uns mesos ).


Fa quatre anys alguna persona em va dir que “sentmenat confidencial” era una forma de feixisme amagat sota un presumpte espai de llibertat, no sé... vull pensar que..., malgrat està claríssim els que en van treure partit d’aquesta pàgina, no hi havia ideòlegs roïns al darrera, que no hi ha ningú del meu poble tant poc persona per fer conscientment un projecte com aquest i que potser va ser fruit d’un error d’algú que no va calcular per inexperiència les conseqüències i que després... ja no va saber aturar-ho!


Tots sabeu el que penso d’aquest Equip de Govern que ens toca patir... (espero que per poc temps .... ) però desitjo que en aquesta campanya electoral municipal no hi hagi a la xarxa res semblant al que va ser sentmenat confidencial fa quatre anys... en tot cas si algú té la intenció... que no compti amb la meva complicitat. Em tindrà segur en front!!.

.

lunes, 3 de enero de 2011

Bon any … Sentmenat !


Els anys en els que tenen lloc eleccions municipals sempre són especials…, aquest proper any 2011 els sentmenatencs haurem de decidir, si el model de poble que volem és el proposat per el actual equip de govern o s’opta per un canvi.


De tots és coneguda la meva opinió, no tot el que s’ha fet s’ha fet malament però el balanç final és lamentable… un Ajuntament arruïnat, molt arruïnat, dels més arruïnats de Catalunya, si això mai és justificable… el pitjor es que… realment a canvi de què ?, una administració engreixada de manera brutal tant en número de personal com en el seu cost… a canvi de què ? Només cal donar un tomb pel poble… està en proporció més net que abans ?, es fan més activitats que abans ? hi ha més serveis ?... etc etc etc La resposta és clara, en proporció al seu cost NO !


Els nous equipaments o sigui l’Escola Bressol i la Piscina coberta ( la construcció del CAP no era responsabilitat municipal…) també han estat farcits de despropòsits, l’Escola Bressol (que va ser impulsada per l’anterior Equip de Govern… tot sigui dit… que alguns s’obliden del detallet!! ) hagués pogut estar inaugurada molt mesos abans, només la incompetència i els interessos de calendari electoral van fer retardar la seva necessària construcció. La Piscina coberta simplement té un cost massa elevat per un poble com Sentmenat en plena crisi econòmica.


Altres projectes d’equipaments com la Residència d’avis (una de les seves demagògies barates quan estaven a l’oposició...) ha anat canviant , ja que la crua realitat ( i les normatives i legalitats vigents que ignoraven per sistema a l’oposició…) ha fet que el fastuós desig de fer una residencia de la tercera edat a Cal milionari s’hagi anat transformant només en el projecte de carregar-se part de les edificacions secundaries ( i del jardí….) per a fer un Centre de Dia de nou disseny, el pitjor és que la solució tossuda d’aquest Centre de Dia condicionarà un dels pocs grans espais públics del Centre del poble i segurament dels més bonics. I per cert... tot en futur perquè aviat acaba la legislatura i de moment... res de res.


La resta de millores del poble gràcies als fons estatals, al famosos Plans E i tot ben peladet, que no tenim ni per acabar el Passeig Anselm Clavé ni per la misèria de ficar quatre papereres al tram nou del passeig.


Si tinguessin una miqueta d’esperit autocrític reconeixerien que alguna cosa s’ha fet malament amb l’Escola de Música ( sabeu ! A Sentmenat tenim Escola de Música !! ), amb el Casal de Joves que ara està a l’espai on abans ficaven supositoris …, amb els presumptes processos participatius, amb la cultura, amb…. Però ni per l’autocrítica ni per la conseqüència d’aquesta que és la rectificació l’Equip de Govern ha donat senyals de voluntat, és això per mi el més lamentable i una senyal d’incompetència manifesta!! Molt pitjor, fins i tot, que fets puntuals com, per exemple, que en plena crisi i amb la zona industrial mig buida haguem hagut de patir alguna requalificació de sòl agrícola a industrial com a mínim… sorprenent.


És evident que malgrat tot… si l’oposició no surt al carrer a explicar a la gent el que no s’està fent be (començant per els sous dels nostres polítics …comparats amb els d’altres pobles), a explicar a la gent els seus projectes en positiu i per il•lusionar… serà molt difícil que els sentmenatencs apostin per un canvi després de només una legislatura, des de les seus dels partits i sense afany de sumar voluntats poc és farà… a més, les pàgines web, els blocs …, els llegim només entre 200 i 300 persones de sentmenat que realment no som decisius electoralment.


Aquest any tenim l’oportunitat de decidir com a poble, i això ja és un motiu d’alegria... sigui quin sigui el resultat final ho haurà decidit lliurament el poble de Sentmenat. A tots, homes i dones sense més interessos que el be del poble, del meu poble… els meus millors desitjos per l’ any 2011.