Diumenge 28 de novembre

Diumenge de Coro !!, la gravació del Lip dub ens va fer gaudir a tots plegats d’una magnífica matinal, ens ho varem passar be, varem fer poble i Coro. Sembla que no va ser la única festa del cap de setmana ja que em diuen que també es van inaugurar les obres de millora del anomenat ara Bar del Centre d’Entitats i de la Sala d’actes de la Casa d’Andalusia. M’alegro per les dues entitats, les millores ja siguin socials o d’espais sempre són una bona noticia per l’associacionisme i de ben segur que hores d’ara les dues entitats tenen motius més que sobrats per estar contentes...!.

Diumenge d’eleccions !!, Convergència va arrasar a tota Catalunya, això és un fet inqüestionable igual que la derrota històrica del PSC. Convergència tindrà la responsabilitat de Govern i una oposició molt debilitada que haurà de fer una diagnosis molt més profunda que només atribuir aquest mals resultats a la crisi econòmica o al tripartit. Em van agradar tan Artur Mas en la victòria com el President Montilla en la derrota, un dient que malgrat la victòria, Catalunya estava per sobre i calia sumar esforços per tirar el país endavant (algunes alcaldesses de la seva formació haurien de prendre nota ...! ) i l’altre assumint la responsabilitat de la derrota però amb convicció i mirant al futur. Amb les altres formacions cap sorpresa especial, la davallada de ERC era previsible, primer per les seves disputes internes i després perquè encara que no ho reconeguin (encara no entenc el motiu.... es deuen pensar que els ciutadans som imbecils !! ) el vot de Solidaritat i Reagrupament ha estat majoritàriament vot històric d’ERC i només cal que mirem vots i percentatges a pobles molt propers i ho comprovarem, a més... tots tenim amics que ara són de Solidaritat... on estaven políticament abans ?? si, potser alguns a CiU però majoritàriament ...., de totes les intervencions de la nit electoral la d’en Puigcercos va ser la més ridícula, un líder que ha portat a la seva formació a perdre més de la meitat de la seva representació, que ha passat de ser la tercera força política a la cinquena no pot sortir la nit electoral dient que han estat uns mals resultats per culpa de la crisi. Puigcercos només porta 2 anys al capdavant d’ERC i segur que tindrà oportunitats de millorar aquest resultats però durant la nit electoral vaig veure un polític dels que no m’agraden... agafat a la seva cadira per sobre de tot... i no calia !!. La resta van complir les previsions, però cal dir que Ciutadans després de les seves desercions durant la legislatura ha tingut uns molts bons resultats igual que en Laporta, que a més..., lluitava contra aquesta dictadura de les quotes electorals i caldrà esperar a les properes eleccions per veure on realment pot arribar. No vull acabar sense dir que durant una mitja hora vaig veure un partit que no m’agrada (PxC) dins del Parlament... els ciutadans estan dient alguna cosa de la immigració cada cop més alt i cada cop més clar, la dreta d’aquest país no sap com gestionar-ho i el que és pitjor l’esquerra no vol afrontar-ho amb realisme i mentrestant per només 5 dècimes no tenim a l’Anglada al Parlament.

Diumenge d’eleccions a Sentmenat !! Sempre he dit que, malgrat les afirmacions de savis de cantonada, Sentmenat no és (gaire..) diferent que la resta de ciutadans de Catalunya, aquí també CiU ha arrasat i cal en primer lloc, felicitar als amics i a tota la bona gent de Convergència (que per cert...hi ha molta... tot no és la Plaça de la Vila...!!) per els resultats al poble. Estic segur que la resta de forces polítiques faran les anàlisis que calgui... és cert que estem parlant d’unes eleccions autonòmiques en un context concret... però.... les eleccions municipals s’acosten i si tots ells no fan una autocrítica seriosa, la patacada pot ser en alguns casos espectacular. Si les forces polítiques d’oposició amb poca representació no aconsegueixen unir als seus votants de sempre en algun cas i en d’altre sumar voluntats davant de projectes comuns ho poden tenir complicat fins i tot per entrar a l’Ajuntament. Per mi està clar també, que el principal partit de l’oposició haurà de seduir a molts sentmenatencs amb un projecte ampli, transversal i realista, tancar velles ferides internes que encara resten obertes i buscar complicitats allà on calgui per ser una alternativa real al govern municipal.
La bona notícia és que fer un projecte millor que l’actual no és complicat, la dolenta que el dreta estatal segueix guanyant vots a Sentmenat, segur que si sumen majoria ja sabem qui serà la futura Alcaldessa i fins i tot.....qui serà el Regidor de Seguretat !!.

Un Festival que s’apaga !!

Pinten bastos de cara al proper Festival Internacional d’Arpa de Sentmenat, sembla que.. entre altres coses.., no hi ha prou finançament municipal per l’esdeveniment.

La veritat m’importa poc si és una conseqüència lògica de la crisi o una manifesta ( i jo crec reiterada ... ) incompetència del nostre Equip de Govern que, molt ocupat en justificar projectes faraònics insostenibles econòmicament, en fer equilibris al llinda de la veritat sobre la nova escola bressol i en satisfer les demandes dels seus al·legats de sempre ( i dels nous dels darrers temps... ), s’oblida de tota la resta de poble.

La cultura no ha estat mai una prioritat d’aquest Equip de Govern ..., al principi del seu mandat la única obsessió era canviar els noms de les activitats que ja es feien perquè semblessin noves, canviar publicacions, canviar ubicacions d’activitats .... canviar per canviar sense alternativa, sense projecte.
A Sentmenat.... tots ens coneixem !! la major part de les cares d’aquest Equip de Govern pràcticament no havien trepitjat mai ( excepte per els seus propis actes ... ) equipaments i associacions culturals quan es realitzaven activitats i això ja demostra el seu tarannà.
Després amb el poder... prou feina tenien en desmuntar i criticar el poc que el Govern Socialista havia fet en matèria cultural per, a més!, ser creatius....
En aquest sentit, la bona tasca desenvolupada per els tècnics de l’Ajuntament (els que ja hi eren i els nous ...) va donar un toc de professionalitat a tot plegat i durant els anys d’abundància econòmica el poble culturalment no va retrocedir.. al contrari, amb la realització dels Festivals d’Arpa (que per cert ....,els hi van caure del cel per l’esforç i tenacitat d’una persona concreta que res tenia a veure amb l’Ajuntament ...) i algunes altres activitats puntuals semblava que poc a poc milloràvem en aquest sentit...
Un miratge tot plegat !! A les primeres de canvi..., mireu les darreres programacions culturals ... una pena !! I sort d’alguns equipaments i professionals puntuals !!, a les segones de canvi..., el Festival d’Arpa, l’estàndard del canvi cultural de Sentmenat pot desaparèixer !!
I és que.... quan els suports a projectes es basen en interessos en lloc de conviccions és molt fàcil acabar amb ells !! i a perdre el de sempre... el Poble de Sentmenat!!

Que fàcil seria ara fer demagògia com feien ells a l’oposició !!, Que fàcil parlar de la desaparició d’un esdeveniment que dona projecció internacional al poble !!. Que fàcil seria dir que no hi ha diners per el Festival però si per alguns sous de difícil justificació !! Que fàcil ... !! Que fàcil estar a l’oposició i criticar-ho tot!! Que difícil estar al Govern, mirar només pel be comú i gestionar be !! Mala sort sentmenatencs !!

Sentmenat associatiu – II part.

Estàs col·laborant en una Entitat, en una Associació, en un grup de teatre, de trabucaires o de balls de Saló i no guanyes per a disgustos…, et preguntes tants cops que rebony fas perdent el temps i els diners allà… tens ganes de plegar… i algun cop ho fas… o no…!, i arriba la recompensa que compensa que t’omple el cor d’alegria perquè a la fi no hi ha ningú que estigui en aquesta mena d’entitats o associacions per res… tothom està per egoisme, molts cops per egoisme bo... però egoisme a la fi.

Personalment molts cops, el somriure d’un nen o aquella innocència que t’ensenya el camí i que et fa riure han estat per mi la recompensa que compensa, o l’abraçada d’uns companys, o la felicitació d’un avi emocionat i clar.. l’aplaudiment generós del públic amic.
Quasi tots els motius són íntims, personals i legítims, fins i tot els que tenen més a veure amb la vanitat que amb la generositat, o aquells que busquen allà, el que no poden trobar enlloc.... Dic quasi tots perquè hi ha uns que em provoquen certa recremo per no dir directament fàstic, són aquells motius que impulsen a les persones a estar en entitats, grups o associacions per a vigilar com a comissaris polítics les ideologies alienes, el seu únic objectiu per estar en una associació és la de crear opinió partidista i evitar qualsevol mena de crítica a la seva opció política que, per cert... tothom coneix.

La gran riquesa de l’associacionisme en la societat civil és que permet a persones de diferent ideologia política o creença religiosa dispar, treballar plegats amb un fi comú, no importa tenir maneres de viure diverses si l’objectiu de millora de ser humà, del món, del país o del poble és el prioritari. L’associacionisme ha de ser una recurs vital d’integració dels nous vinguts i és una eina bàsica en la cohesió social d’un poble.

Darrerament he visitat alguns pobles, he conegut als seus alcaldes i regidors i com en totes les parcel·les de la vida, hi ha de tot... grans gestors que no connecten amb el poble, mediocres que arriben allà per interessos personals, altres molt populars però uns gestors desastrosos ... de tot i de tots els colors polítics.

Amb una certa sana enveja també he descobert grans alcaldes... que per mi són aquells que arriben al poder, s’obliden de les ideologies alienes i treballen pel poble, per tot el poble.., són capaços de portar una ampolla de vi dolç a la reunió dels diables i beure amb ells encara que sàpiga que majoritàriament no pensen políticament com ell perquè els considera “dels seus...”, seus ciutadans, seves associacions, seu poble.... el contrari és governar només per uns quants, encara que siguin molts.., encara que siguin majoria (absoluta?), no fan cohesió de poble i només existeixen “els meus...”, i tenen aduladors que volen ser “dels seus...” però als que no pot donar l’esquena... i només serà recordat pels seus (poc temps, que els aduladors prou feina tenen en trobar una nova persona a qui adular...) i potser torna a guanyar les eleccions però segueix sense ser l’alcalde de tothom i mai beurà vi dolç amb els diables del seu poble....