Ja la tenim aquí !!

La sentència del Tribunal Constitucional és un acte d’humiliació cap el poble de Catalunya en tant que l’Estatut va ser votat en referèndum per la majoria de catalans. No ha estat la primera humiliació com a poble de la nostra història, no serà tampoc la última.

Encara que ajustada a la legalitat vigent la sentència és un absurd. En cap cas, en una democràcia normal, poden haver jutges, caducats o no, polititzats o no, recusats o no que puguin estar per sobre de la voluntat de tot un poble, ells han d’estar exclusivament al servei de la voluntat del poble i fins que el poder judicial no entengui això, serà visualitzat per molts ciutadans com un estament amb molt tuf a temps grisos i passats.

Ara cal esperar una resposta unitària de totes les forces polítiques que estigui a l’alçada de la situació, no només una necessària manifestació folklòrica on assistirem a una lluita de xifres patètica i a uns cops de colze vergonyosos d’alguns dels líders polítics per sortir ben centrat a la foto darrera la senyera sinó anar molt més enllà en accions conjuntes i unitàries per tal que els ciutadans de Catalunya visualitzem que per els nostres polítics és més important la dignitat de Catalunya que el poder i els interessos de partit.

No sóc optimista... uns ja han sortit demanant eleccions anticipades encara que sigui només uns dies, tal és la seva fal·lera per intentar arribar a la Plaça Sant Jaume el més aviat possible, amb estatut, sense estatut, a peu o amb helicòpter. Els altres, en dos dies, ja han canviat el ferm discurs del President Montilla del primer dia per unes declaracions molt més “lights”, iniciativa - verds que vol tornar a votar l’estatut resultant de la sentència ( m’agradaria veure com motivarien a la ciutadania per anar a votar això .... ) i ERC que després d’una tendència a l’aprimament clarament pensa que alguna cosa electoral pescarà de tot això.

Difícil ho tenen tots els partits polítics per encaixar aquesta sentència fins i tot ideològicament, primer els federalistes del PSC si es que quedava algú federalista, després els convergents que hauran d’esforçar-se en justificar la seva política pactista de dretes i històricament molt allunyada de posicionaments sobiranistes a les seves bases?..., també els partits independentistes que poden atreure el vot de l’emprenyada de la sentència, però que hauran de pair ideològicament que potser es trobaran en front, uns obstacles potser insalvables per aconseguir els seus objectius per les vies democràtiques, del respecte i pacífiques.

Ara potser estarem davant d’una crisi ideològica de molts catalans que pot fer que la decepció es transformi en passotisme cap a tota la vida política, associativa....etc, la manera com superem això ens farà madurar com a poble perquè per molt que ens amaguem al piset, a la platja o a la botigueta “La isla de Perejil”, “Gran Hermano” , Intereconomia, la sagrada unidad .... tota la caspa... seguirà allà esperant que un dia agafem un diari de la consulta del dentista, ens equivoquem amb el comandament de la tele o anem a seguir al Barça a una final de copa.

El Cafè del Coro de Sentmenat

Des de fa pocs dies tots els sentmenatencs estem d’enhorabona, el Cafè del Coro ha tornat a obrir després de tres mesos d’unes necessàries obres de millora en les seves instal·lacions.
Tot el seguit d’actes que es van realitzar per a celebrar-ho van resultar emotius i amb un considerable èxit de públic. Jo, de totes les emocions viscudes, em quedo amb la cara radiant d’un avi anònim amb cadira de rodes que segurament feia molts anys que no podia accedir al seu Coro.

El treball fet per la Junta Directiva i per tots aquells socis i sòcies que de manera voluntària han fet possible la realització d’aquestes obres és impressionant i no em cansaré de reconèixer la seva tasca molts cops ingrata.

El Coro lloc de trobada social, de cultura popular, d’olor a amics... ha estat i ha de continuar sent un lloc obert on puguin trobar cabuda totes aquelles persones que vulguin fer poble i país, tinguin la ideològica política i l’origen geogràfic que tinguin.
Separar el partidisme polític, com molts cops ha aconseguit el coro (encara que no sempre....), de les Entitats culturals, esportives, educatives o participatives... etc ha de ser un repte per tots els que ens estimem el món associatiu.
Cal lluitar fermament contra les persones que estan en una o varies associacions també amb la finalitat de crear o fiscalitzar opinions per afavorir una opció política concreta perquè això empobreix el teixit associatiu i la societat civil.

El cafè del Coro ara ja torna ha estar obert i cal omplir-ho de contingut .... d’actes, de trobades, d’actuacions i activitats obertes a tothom, cal que la munió de persones que varem assistir als actes que es van programar per a celebrar-ho li donem ús, cadascú des de les seves possibilitats i motivacions personals ja sigui per a fer un cafè amb un amic, llegir el diari, assistir o participar d’un espectacle, per utilitzar Internet.....

Les obres del cafè s’han acabat i ara ja cal pensar en el demà, la Sala d’Actes del Coro utilitzada per molts sentmenatencs, per les escoles, les diferents associacions, i molts grups.... també mereix una reforma en profunditat sobretot per a garantir la seguretat de tothom però també per dignitat de poble.
La Sala d’Actes de la Societat Coral és la única Sala privada (i pública...) del municipi per a realitzar moltes activitats culturals i d’esbarjo que necessitin un espai diàfan i/o un escenari. Si sempre serà una joia que caldrà preservar i utilitzar, ara s’ha tornat del tot imprescindible per a la vida cultural de Sentmenat, el poble creix i el projecte de l’equipament cultural de Tèxtil Besòs resta totalment oblidat, aquest ajuntament no té previst la creació de cap espai escènic digne a curt termini (com tenen molts pobles del voltant per cert... Quina llàstima !!! ells que tant i tant han buscat per trobar piscines cobertes ruïnoses econòmicament en pobles similars podrien haver aprofitat el viatge per mirar els equipaments culturals i els seus espais escènics.... ).

Aquesta Junta Directiva del Coro ha demostrat que, amb els quatre duros mal comptats que han aportat les administracions públiques (poc explicat.... per cert) i amb molta imaginació és pot arribar lluny. Estic segur que el dia de demà amb la seva empenta i capacitat de buscar complicitats, el Coro continuarà sent el pal de paller de la cultura popular a Sentmenat i el proper pas és realitzar els treballs de millora de la seva Sala d’Actes i dels seus espais annexes. Espero que, per aquesta fita, no falti el recolzament econòmic necessari per part del nostre Ajuntament ja que seria difícil d’explicar que s’utilitzin molts recursos en segons quins projectes, sous, publicitat i assessors i no en la millora d’unes instal·lacions utilitzades per centenars de persones del poble.