Sembla que el Molt Honorable President Montilla serà finalment senador a Espanya... Una nova equivocació dels dirigents d'un partit que després de perdre tres eleccions consecutives a Catalunya ( i de molt.. per cert!!), s'enroca en l'error de menystenir al país i a les seves institucions.
De la mateixa manera que ningú ( i menys un parlamentari ) ha d'anomenar “mamarratxo” a la Presidenta del Parlament de Catalunya ( encara que s'ho mereixi ... ), un ex-President de la Generalitat no pot deixar el càrrec i ser diputat, senador, alcalde o regidor simplement per respecte al càrrec institucional que va desenvolupar en el seu moment. No veig jo, al senyor Felipe Gonzalez sent ara Diputat al Parlament Andalús o al senyor Aznar d'Alcalde de Valladolid....
El PSC no ha estat mai històricament el que ha projectat en els darrers anys. Aquest país necessita una força d'esquerres, progressista i catalanista que defensi les Institucions Catalanes i se les cregui, que defensi la llengua catalana i s'ho cregui i que defensi els interessos de Catalunya per sobre d'interessos partidistes estatals. Un partit amb veu pròpia al Parlament Espanyol des d'on es pugui defensar les avantatges d'una Espanya Federal però des de la convicció que Catalunya és una nació i com a tal té uns drets irrenunciables, agradi a qui agradi i molesti a qui molesti... en tot cas serà el PSOE qui té un problema si es sent incòmode en aquest discurs..., al final, i després de tot... de “pasar el rastrillo al estatuto” de les declaracions d'Alfonsos Guerras, Ibarras i Bonos el PSOE està a les catacumbes del poder a Espanya.
El rumb que ha portat el PSC en els darrers anys, apostant per acostar-se només a un sector dels seus votants i afiliats els ha portat a patir les tres derrotes més importants de la democràcia moderna a Catalunya i ara per ara té unes cotes de poder mínimes pel que havia estat un partit de Govern a tota Catalunya.
La renovació ha de ser total, d'idees i de persones... alguns moviments de càrrecs que aferrats a la seva cadira només volen que els canviïn la denominació, el títol o el càrrec a “l'organització” són una vergonya que allunya a la societat de la política i del vot socialista. Si les cares son les mateixes, si les idees no varien... la quarta derrota electoral és simplement, inevitable.
Malgrat moltes persones decebudes amb el camí que havia pres el PSC van abandonar la militància, malgrat d'altres simplement tenen una actitud passiva, el PSC encara és un partit fort, molt fort, com ho demostra que després de tot..., és una força municipalista important arrelada a tot el territori, que malgrat la que estava caient, molts dels seus Alcaldes i regidors van estar escollits pels seus veïns com a la millor opció per a governar el seu municipi. Però sobretot cal entendre que el PSC és divers..... fer d'aquesta diversitat la seva riquesa, el seu principal actiu, serà el repte dels nous dirigents que .. espero surtin del proper Congres del PSC. Caldrà però.. partir sempre del catalanisme progressista i integrador, buscar altres formules “ lights “ menys compromeses, més còmodes, confon als ciutadans i acaben passant factura electoral perquè les distancies amb altres espais ideològics d'altres forces polítiques no són clars... i aquí el socialisme català sempre es trobarà en desavantatge.
De fet no hi ha un altre camí d'èxit però..., com va dir un important dirigent socialista durant la transició....,: caldrà suar socialisme !! i jo afegeixo ... i és hivern !!
.
