Algú li devia dir que no ens mereixíem el poble que teníem, algú li devia dir, que somiés un nou Sant Cugat del Vallès a tocar de Caldes i..., fins i tot li va donar la recepta per aconseguir-ho.
Un menú poc imaginatiu... fàcil, mediocre.....
De primer plat, contractar tècnics de nivell A i B alguns dels quals no sabien ni on estava el poble, el cost no importava, ni que la feina que abans feia un treballador municipal ara la fessin 4 tècnics... això si..., nivell A i B per aparentar professionalització, i .... després de tot..., per a justificar sous propis i d'al·legats.
De segon plat, alguns equipaments que llueixin, costin el que costin, no importa ni la lògica de la demografia ni la situació econòmica ni res.
De postres assessors, i assessors d'assessors, per vendre el producte, per amagar incompetències pròpies i fins i tot ...per aprendre a parlar davant dels Reis Mags d'Orient a la Plaça de la Vila.
Per acabar un cafetó amb unes gotetes de bones paraules per entendrí cors il·lusos i confiats.
Però clar... Sentmenat no té, ni la mateixa situació geogràfica, ni el mateix teixit comercial i empresarial, ni els mateixos recursos econòmics que Sant Cugat del Vallès.
Estava clar que a l'hora de pagar el compte, quan el cambrer portés la factura la tarja no passaria... i el cercle és completaria amb l'eina que desgraciadament han utilitzat molts Ajuntaments per a pagar... re-qualificar terrenys, canviar usos de sòl i tots contents !!.
El fet és que, per sort pel nostre entorn..., la crisi ha estat i segueix sent cruel amb les arques municipals, la construcció dorm esperant temps millors i ara que ja em dinat, que estem ben tips, no tenim per pagar el compte.
Tenim un poble de nivell A amb una caixa de nivell Z.
El pitjor és veure que en el programa electoral de CiU no hi ha la consciència de la barbaritat que devem com a poble, no han aprés res..., el que de fet no és estrany en un Govern Municipal que fa de la tossudesa una virtut, en lloc del pitjor defecte del polític i on les persones (especialment les que no són del seu entorn social i polític) no compten per res!!.
Veure com es parla de revisions de Plans urbanístics fa (deixeu-me ser generós...) somriure, parlar del Festival de l'Arpa quan tot el poble sap com a anat el tema, em sembla grotesc, però veure un fotomuntatge de Cal Milionari amb la majoria dels seu jardí arrasat, destrossat... per la tossudesa irracional de voler encabir una residència d'avis en un dels llocs del nucli urbà amb més possibilitats per a gaudir d'oci tots els sentmenatencs, em produeix una esgarrifança que espero sigui compartida per molts sentmenatencs el proper dia 22.
El nostre poble és petit encara...., 8000 persones tot estirant...,dels que 2000 viuen en aquestes urbanitzacions sempre mancades de serveis i allunyades del nucli urbà principal.
La majoria de sentmenatencs, bona gent de totes les ideologies polítiques, de totes les condicions socials, de tots els orígens que, enlluernats i amb la demagògia suficient...., signen a favor d'una Residència d'Avis encara que sigui a Cal Milionari però que ara signarien també un manifest que digués “Salvem Cal Milionari”. Segur que son també la mateixa bona gent que van signar a favor d'una piscina coberta i que ara s'escandalitzen del deute del nostre Ajuntament, bona gent que estaven il·lusionats amb una alternativa de Govern Municipal i que ara s'esgarrifa del sou de capital de província amb que s' auto-paga algun dels seus polítics locals i de les maneres de fer sectàries de tots ells.
Uns ciutadans, en definitiva, no gaire diferents dels altres catalans, que no saben gaire de deutes ni de comptes municipals ( per això voten i confien en la gestió dels seus electes.. ), que viuen el dia a dia treballant (els que poden ... ) rient, plorant, renegant i fins i tot cantant però que no mereixen que el seu poble surti anomenat com un dels més endeutats de Catalunya i tot ...per àpats aliens.
La competència per a governar un poble no et cau com si fos l'Esperit Sant guanyant unes eleccions, cal capacitat però sobretot una base d'humilitat i de responsabilitat.
En temes com a projectes d'equipaments importants, organigrames de personal, nomenaments de càrrecs transcendents per els veïns .... etc, no hi ha prou en escoltar als cinc, deu o trenta aduladors o als semiconsellers clandestins, cal tenir la responsabilitat i l'estima al poble necessària com per a consensuar aquests temes amb la resta de les forces polítiques i socials del municipi ja que hipotequen el futur de Sentmenat a curt i llarg termini.
Al final i no em cansaré de repetir-ho, el 80 % dels sentmenatencs de bona fe, de totes les forces i pensaments polítiques, volem aproximadament el mateix per el nostre poble.
Ara portem quatre anys amb somnis de grandària en una ma i res a l'altre, però res, res... ni una mica d'imaginació, ni una mica d'iniciativa, ni autocrítica, ni originalitat, ni lideratge, res !! Perdó res no... bons sous, sectarisme, afany de privatitzar serveis públics, excuses de mal pagador ( mai millor dit..) i tossudesa a cabassos que hores d'ara ja ens ha portat a tenir molts milions d'euros de deute...però això si.... culpa de la crisi, del tripartit, d'en Vilaró i si cal de Felip V o d'en Doraimon !!!.
