Bon any … Sentmenat !

Els anys en els que tenen lloc eleccions municipals sempre són especials…, aquest proper any 2011 els sentmenatencs haurem de decidir, si el model de poble que volem és el proposat per el actual equip de govern o s’opta per un canvi.

De tots és coneguda la meva opinió, no tot el que s’ha fet s’ha fet malament però el balanç final és lamentable… un Ajuntament arruïnat, molt arruïnat, dels més arruïnats de Catalunya, si això mai és justificable… el pitjor es que… realment a canvi de què ?, una administració engreixada de manera brutal tant en número de personal com en el seu cost… a canvi de què ? Només cal donar un tomb pel poble… està en proporció més net que abans ?, es fan més activitats que abans ? hi ha més serveis ?... etc etc etc La resposta és clara, en proporció al seu cost NO !

Els nous equipaments o sigui l’Escola Bressol i la Piscina coberta ( la construcció del CAP no era responsabilitat municipal…) també han estat farcits de despropòsits, l’Escola Bressol (que va ser impulsada per l’anterior Equip de Govern… tot sigui dit… que alguns s’obliden del detallet!! ) hagués pogut estar inaugurada molt mesos abans, només la incompetència i els interessos de calendari electoral van fer retardar la seva necessària construcció. La Piscina coberta simplement té un cost massa elevat per un poble com Sentmenat en plena crisi econòmica.

Altres projectes d’equipaments com la Residència d’avis (una de les seves demagògies barates quan estaven a l’oposició...) ha anat canviant , ja que la crua realitat ( i les normatives i legalitats vigents que ignoraven per sistema a l’oposició…) ha fet que el fastuós desig de fer una residencia de la tercera edat a Cal milionari s’hagi anat transformant només en el projecte de carregar-se part de les edificacions secundaries ( i del jardí….) per a fer un Centre de Dia de nou disseny, el pitjor és que la solució tossuda d’aquest Centre de Dia condicionarà un dels pocs grans espais públics del Centre del poble i segurament dels més bonics. I per cert... tot en futur perquè aviat acaba la legislatura i de moment... res de res.

La resta de millores del poble gràcies als fons estatals, al famosos Plans E i tot ben peladet, que no tenim ni per acabar el Passeig Anselm Clavé ni per la misèria de ficar quatre papereres al tram nou del passeig.

Si tinguessin una miqueta d’esperit autocrític reconeixerien que alguna cosa s’ha fet malament amb l’Escola de Música ( sabeu ! A Sentmenat tenim Escola de Música !! ), amb el Casal de Joves que ara està a l’espai on abans ficaven supositoris …, amb els presumptes processos participatius, amb la cultura, amb…. Però ni per l’autocrítica ni per la conseqüència d’aquesta que és la rectificació l’Equip de Govern ha donat senyals de voluntat, és això per mi el més lamentable i una senyal d’incompetència manifesta!! Molt pitjor, fins i tot, que fets puntuals com, per exemple, que en plena crisi i amb la zona industrial mig buida haguem hagut de patir alguna requalificació de sòl agrícola a industrial com a mínim… sorprenent.

És evident que malgrat tot… si l’oposició no surt al carrer a explicar a la gent el que no s’està fent be (començant per els sous dels nostres polítics …comparats amb els d’altres pobles), a explicar a la gent els seus projectes en positiu i per il•lusionar… serà molt difícil que els sentmenatencs apostin per un canvi després de només una legislatura, des de les seus dels partits i sense afany de sumar voluntats poc és farà… a més, les pàgines web, els blocs …, els llegim només entre 200 i 300 persones de sentmenat que realment no som decisius electoralment.

Aquest any tenim l’oportunitat de decidir com a poble, i això ja és un motiu d’alegria... sigui quin sigui el resultat final ho haurà decidit lliurament el poble de Sentmenat. A tots, homes i dones sense més interessos que el be del poble, del meu poble… els meus millors desitjos per l’ any 2011.

Diumenge 28 de novembre

Diumenge de Coro !!, la gravació del Lip dub ens va fer gaudir a tots plegats d’una magnífica matinal, ens ho varem passar be, varem fer poble i Coro. Sembla que no va ser la única festa del cap de setmana ja que em diuen que també es van inaugurar les obres de millora del anomenat ara Bar del Centre d’Entitats i de la Sala d’actes de la Casa d’Andalusia. M’alegro per les dues entitats, les millores ja siguin socials o d’espais sempre són una bona noticia per l’associacionisme i de ben segur que hores d’ara les dues entitats tenen motius més que sobrats per estar contentes...!.

Diumenge d’eleccions !!, Convergència va arrasar a tota Catalunya, això és un fet inqüestionable igual que la derrota històrica del PSC. Convergència tindrà la responsabilitat de Govern i una oposició molt debilitada que haurà de fer una diagnosis molt més profunda que només atribuir aquest mals resultats a la crisi econòmica o al tripartit. Em van agradar tan Artur Mas en la victòria com el President Montilla en la derrota, un dient que malgrat la victòria, Catalunya estava per sobre i calia sumar esforços per tirar el país endavant (algunes alcaldesses de la seva formació haurien de prendre nota ...! ) i l’altre assumint la responsabilitat de la derrota però amb convicció i mirant al futur. Amb les altres formacions cap sorpresa especial, la davallada de ERC era previsible, primer per les seves disputes internes i després perquè encara que no ho reconeguin (encara no entenc el motiu.... es deuen pensar que els ciutadans som imbecils !! ) el vot de Solidaritat i Reagrupament ha estat majoritàriament vot històric d’ERC i només cal que mirem vots i percentatges a pobles molt propers i ho comprovarem, a més... tots tenim amics que ara són de Solidaritat... on estaven políticament abans ?? si, potser alguns a CiU però majoritàriament ...., de totes les intervencions de la nit electoral la d’en Puigcercos va ser la més ridícula, un líder que ha portat a la seva formació a perdre més de la meitat de la seva representació, que ha passat de ser la tercera força política a la cinquena no pot sortir la nit electoral dient que han estat uns mals resultats per culpa de la crisi. Puigcercos només porta 2 anys al capdavant d’ERC i segur que tindrà oportunitats de millorar aquest resultats però durant la nit electoral vaig veure un polític dels que no m’agraden... agafat a la seva cadira per sobre de tot... i no calia !!. La resta van complir les previsions, però cal dir que Ciutadans després de les seves desercions durant la legislatura ha tingut uns molts bons resultats igual que en Laporta, que a més..., lluitava contra aquesta dictadura de les quotes electorals i caldrà esperar a les properes eleccions per veure on realment pot arribar. No vull acabar sense dir que durant una mitja hora vaig veure un partit que no m’agrada (PxC) dins del Parlament... els ciutadans estan dient alguna cosa de la immigració cada cop més alt i cada cop més clar, la dreta d’aquest país no sap com gestionar-ho i el que és pitjor l’esquerra no vol afrontar-ho amb realisme i mentrestant per només 5 dècimes no tenim a l’Anglada al Parlament.

Diumenge d’eleccions a Sentmenat !! Sempre he dit que, malgrat les afirmacions de savis de cantonada, Sentmenat no és (gaire..) diferent que la resta de ciutadans de Catalunya, aquí també CiU ha arrasat i cal en primer lloc, felicitar als amics i a tota la bona gent de Convergència (que per cert...hi ha molta... tot no és la Plaça de la Vila...!!) per els resultats al poble. Estic segur que la resta de forces polítiques faran les anàlisis que calgui... és cert que estem parlant d’unes eleccions autonòmiques en un context concret... però.... les eleccions municipals s’acosten i si tots ells no fan una autocrítica seriosa, la patacada pot ser en alguns casos espectacular. Si les forces polítiques d’oposició amb poca representació no aconsegueixen unir als seus votants de sempre en algun cas i en d’altre sumar voluntats davant de projectes comuns ho poden tenir complicat fins i tot per entrar a l’Ajuntament. Per mi està clar també, que el principal partit de l’oposició haurà de seduir a molts sentmenatencs amb un projecte ampli, transversal i realista, tancar velles ferides internes que encara resten obertes i buscar complicitats allà on calgui per ser una alternativa real al govern municipal.
La bona notícia és que fer un projecte millor que l’actual no és complicat, la dolenta que el dreta estatal segueix guanyant vots a Sentmenat, segur que si sumen majoria ja sabem qui serà la futura Alcaldessa i fins i tot.....qui serà el Regidor de Seguretat !!.

Un Festival que s’apaga !!

Pinten bastos de cara al proper Festival Internacional d’Arpa de Sentmenat, sembla que.. entre altres coses.., no hi ha prou finançament municipal per l’esdeveniment.

La veritat m’importa poc si és una conseqüència lògica de la crisi o una manifesta ( i jo crec reiterada ... ) incompetència del nostre Equip de Govern que, molt ocupat en justificar projectes faraònics insostenibles econòmicament, en fer equilibris al llinda de la veritat sobre la nova escola bressol i en satisfer les demandes dels seus al·legats de sempre ( i dels nous dels darrers temps... ), s’oblida de tota la resta de poble.

La cultura no ha estat mai una prioritat d’aquest Equip de Govern ..., al principi del seu mandat la única obsessió era canviar els noms de les activitats que ja es feien perquè semblessin noves, canviar publicacions, canviar ubicacions d’activitats .... canviar per canviar sense alternativa, sense projecte.
A Sentmenat.... tots ens coneixem !! la major part de les cares d’aquest Equip de Govern pràcticament no havien trepitjat mai ( excepte per els seus propis actes ... ) equipaments i associacions culturals quan es realitzaven activitats i això ja demostra el seu tarannà.
Després amb el poder... prou feina tenien en desmuntar i criticar el poc que el Govern Socialista havia fet en matèria cultural per, a més!, ser creatius....
En aquest sentit, la bona tasca desenvolupada per els tècnics de l’Ajuntament (els que ja hi eren i els nous ...) va donar un toc de professionalitat a tot plegat i durant els anys d’abundància econòmica el poble culturalment no va retrocedir.. al contrari, amb la realització dels Festivals d’Arpa (que per cert ....,els hi van caure del cel per l’esforç i tenacitat d’una persona concreta que res tenia a veure amb l’Ajuntament ...) i algunes altres activitats puntuals semblava que poc a poc milloràvem en aquest sentit...
Un miratge tot plegat !! A les primeres de canvi..., mireu les darreres programacions culturals ... una pena !! I sort d’alguns equipaments i professionals puntuals !!, a les segones de canvi..., el Festival d’Arpa, l’estàndard del canvi cultural de Sentmenat pot desaparèixer !!
I és que.... quan els suports a projectes es basen en interessos en lloc de conviccions és molt fàcil acabar amb ells !! i a perdre el de sempre... el Poble de Sentmenat!!

Que fàcil seria ara fer demagògia com feien ells a l’oposició !!, Que fàcil parlar de la desaparició d’un esdeveniment que dona projecció internacional al poble !!. Que fàcil seria dir que no hi ha diners per el Festival però si per alguns sous de difícil justificació !! Que fàcil ... !! Que fàcil estar a l’oposició i criticar-ho tot!! Que difícil estar al Govern, mirar només pel be comú i gestionar be !! Mala sort sentmenatencs !!

Sentmenat associatiu – II part.

Estàs col·laborant en una Entitat, en una Associació, en un grup de teatre, de trabucaires o de balls de Saló i no guanyes per a disgustos…, et preguntes tants cops que rebony fas perdent el temps i els diners allà… tens ganes de plegar… i algun cop ho fas… o no…!, i arriba la recompensa que compensa que t’omple el cor d’alegria perquè a la fi no hi ha ningú que estigui en aquesta mena d’entitats o associacions per res… tothom està per egoisme, molts cops per egoisme bo... però egoisme a la fi.

Personalment molts cops, el somriure d’un nen o aquella innocència que t’ensenya el camí i que et fa riure han estat per mi la recompensa que compensa, o l’abraçada d’uns companys, o la felicitació d’un avi emocionat i clar.. l’aplaudiment generós del públic amic.
Quasi tots els motius són íntims, personals i legítims, fins i tot els que tenen més a veure amb la vanitat que amb la generositat, o aquells que busquen allà, el que no poden trobar enlloc.... Dic quasi tots perquè hi ha uns que em provoquen certa recremo per no dir directament fàstic, són aquells motius que impulsen a les persones a estar en entitats, grups o associacions per a vigilar com a comissaris polítics les ideologies alienes, el seu únic objectiu per estar en una associació és la de crear opinió partidista i evitar qualsevol mena de crítica a la seva opció política que, per cert... tothom coneix.

La gran riquesa de l’associacionisme en la societat civil és que permet a persones de diferent ideologia política o creença religiosa dispar, treballar plegats amb un fi comú, no importa tenir maneres de viure diverses si l’objectiu de millora de ser humà, del món, del país o del poble és el prioritari. L’associacionisme ha de ser una recurs vital d’integració dels nous vinguts i és una eina bàsica en la cohesió social d’un poble.

Darrerament he visitat alguns pobles, he conegut als seus alcaldes i regidors i com en totes les parcel·les de la vida, hi ha de tot... grans gestors que no connecten amb el poble, mediocres que arriben allà per interessos personals, altres molt populars però uns gestors desastrosos ... de tot i de tots els colors polítics.

Amb una certa sana enveja també he descobert grans alcaldes... que per mi són aquells que arriben al poder, s’obliden de les ideologies alienes i treballen pel poble, per tot el poble.., són capaços de portar una ampolla de vi dolç a la reunió dels diables i beure amb ells encara que sàpiga que majoritàriament no pensen políticament com ell perquè els considera “dels seus...”, seus ciutadans, seves associacions, seu poble.... el contrari és governar només per uns quants, encara que siguin molts.., encara que siguin majoria (absoluta?), no fan cohesió de poble i només existeixen “els meus...”, i tenen aduladors que volen ser “dels seus...” però als que no pot donar l’esquena... i només serà recordat pels seus (poc temps, que els aduladors prou feina tenen en trobar una nova persona a qui adular...) i potser torna a guanyar les eleccions però segueix sense ser l’alcalde de tothom i mai beurà vi dolç amb els diables del seu poble....

Sentmenat associatiu... I part.

Sentmenat associatiu... I part.

Sempre he dit que el millor de Sentmenat és la seva gent. Una de les coses que em va impactar positivament d’aquesta Vila quan fa 12 anys vaig aterrar per aquí, era la proximitat, dinamisme i qualitat del seu moviment associatiu cultural i esportiu. És un valor afegit que tenim com a poble que hem de lluitar per a conservar i millorar.

Durant aquesta legislatura en qüestions d’associacionisme i Entitats han succeït coses curioses i interessants, el creixement en número d’aquestes ha estat important i una gran noticia per a Sentmenat. Així tenim des del naixement d’una radio amb alguns programes molt interessants, molta feina i molta bona voluntat (però de difícil adjectivació en el seu conjunt .. per cert), a nous clubs esportius com el tennis taula o el naixement també d’una associació cultural d’amics de l’Arpa vinculada a la celebració del Festival Internacional de Sentmenat d’aquest instrument.
No han estat aquestes les úniques noves entitats i clubs....(Bon record, gimnàstica...) i en aquest sentit cal felicitar a l’Equip de Govern per motivar i incentivar la creació de noves Entitats i associacions, és cert també..., que a la foto de Junta de moltes d’elles hi ha persones molt vinculades d’una o altre manera a l’Equip de Govern però... vull pensar, amb generositat..., que és fruit de la motivació que deu donar la responsabilitat de Govern.

Altres associacions han desaparegut o han deixat de tenir activitat durant aquesta legislatura, entre altres....els Gegants de Sentmenat que no van arribar a consolidar-se en una etapa més llarga malgrat algunes voluntats personals admirables i, especialment dolorós la fi de l’Esplai Sotrac perquè després d’una etapa molt difícil per ells durant la darrera etapa del Govern Socialista i de ser utilitzats políticament per els que llavors estaven a l’oposició, es van trobar abandonats, compartint local i amb el seu material dispersat per varies dependències municipals. Segurament la seva fi era inevitable i fruit de molts errors propis i aliens, però la desil·lusió que els va generar l’actitud del Equip de Govern actual amb els locals (una mostra més de la demagògia barata que utilitzaven quan estaven a l’oposició) no els va ajudar gens.

A les altres associacions i clubs esportius..., molta feina altruista, molta il·lusió, moltes bones noticies..., el creixement del patinatge i del hoquei, la creació d’una associació de clubs esportius de Sentmenat, la nova cara del Coro que esperem vagi acompanyada d’un increment de l’activitat cultural, les obres al bar del Centre d’Entitats (això diu el cartell... Bar del Centre d’Entitats), també han continuat activament els clubs esportius més històrics, futbol, hoquei, basquet, atletisme, futbol sala, els caçadors o els ciclistes, també les AMPES de les escoles i culturalment parlant els amics del museu–arxiu i la Casa d’Andalusia que fins i tot han vist incrementada la seva parròquia amb alguns nous inquilins que malgrat abans els deixaven verds i només els anaven a veure “quan tocava”, un cop cada quatre anys, ara .. mira !! sembla que des d’una mica abans de les passades eleccions i després.., amb la “responsabilitat” del Govern s'hi troben a gust... diuen....
Tot sigui a fi de be... per quatre, quaranta o cent vots, com a mínim hauran descobert a aquestes alçades i a corre-cuita el plaer de los Hermanos Alvarez Quintero (Grandes !!) i que Machado i Lorca no eren noms de colònies barates sinó uns genis irrepetibles de la poesia mundial.

Carta al Quart Cinturó

No em caus be quart cinturó… I si et dic la veritat no sé encara perquè ? No tinc prous coneixements per saber si realment ets necessari o no, durant molt de temps no he sabut que pensaven de tu alguns partits polítics (evidentment culpa meva.....), alguns dies que si, altres que no, alguns dies per aquí, altres per allà ....

En el cas de ser necessari...., el sentit comú diria que s’ha de desdoblar la carretera de Sabadell a Granollers però ja saps que el sentit comú s’ha fugat amb la lògica i ara viuen una apassionada història d’amor en algun país llunyà sense estat ni estatut.

Però no...!!! tu has d’esberlar més al meu poble....! no en tenim prou amb ser el cap (o el cul....) de la MAT, que ara t’haurem d’aguantar a tu per l’altre costat !

Diuen que de segon cognom et dius progrés, no ho sé.... jo fa molts anys que et sento anomenar i si...., eres progrés als anys 70, ara no ho pots ser !, però clar.. això també ho dirien els nostres amics i amants furtius, concretament la lògica, que segueix luxuriosa per aquest món de Deu.

El que sé segur, és que el meu besavi agafava el tren a Plaça Catalunya i només podia arribar amb els “ferrocatas” fins a Sabadell, ara la meva filla també pot agafar el tren a Plaça Catalunya i segueix només podent arribar a Sabadell.... ostres!! han passat 5 generacions...!!! si, si parlo del que podria ser el teu enemic mortal, el transport públic però tranquil que aquest “pajaru” sempre va tard, brut, fa olor... sssssst !! jo crec que el droguen i tot perquè no creixi ni un pam.

Jo penso que hi ha infraestructures viaries necessàries pel territori, però la veritat..., tu fas tuf a enganyifa ! .... potser és química o aquella petita llumeta que queda del jove escolta, utòpic i lluitador. També fan molt les teves amistats .... uffff!! amb les teves amistats no puc !!!! Aquell amic teu... el totxo, sé que està darrera de tot això ... i malgrat fa temps que no ve per aquí, tots sabem que a Sentmenat es troba com a casa.... jo ja fa temps que el conec, si el veus li dius de part meva que se’n vagi “a cagar a la via”... si la troba !.

Em diuen que Sentmenat està arruïnat…. Em diuen que ja sortim en les llistes com un dels pobles més endeutats de Catalunya i jo dic ... que esperàveu ??.

Molta gent ja intuíem, molt abans de que l’actual Equip de Govern comences el seu mandat, que les seves propostes populistes però plenes de contradiccions amb les normatives i legalitats existents només podien portat a això.... I encara sort !!! que .... si la crisi no hagués aturat el sector de la construcció, hores d’ara tindríem un poble irreconeixible!!!

La tossuderia en un polític és sempre un defecte molt greu, la seva competència es demostra tant en l’encert en les decisions com en l’encert en les rectificacions. No rectificar mai, entossudir-se en algunes idees comporta sempre una situació econòmica lamentable.

Així, una necessària re-organització dels treballadors municipals es converteix en un organigrama de personal ara, de difícil explicació en un municipi de 8000 habitants. Igualment la lògica retribució a l’alcaldessa ( i algun altre polític ... ) es converteix en un sou digne d’alcaldes de capital de província... o una escola municipal de música que es reconverteix .... ben be encara no sé en que.... o un projecte de Centre de Dia que destrossarà part d’un dels llocs més emblemàtics del poble perquè s’han tingut que re-inventar tota la fantasia populista que durant anys d’oposició havien fet en aquest tema, o un Centre Cívic sense projecte a llarg termini ... etc,etc,etc.

Segurament això no repercuteix negativament en quantitat de vots, al contrari....a la majoria de ciutadans no ens preocupa gaire qui paga l’obra, ni la situació econòmica, els deutes,.. etc del nostre Ajuntament sinó el que volem són serveis i de qualitat. Tots els temes econòmics els deixem en mans de la responsabilitat dels nostres polítics i rarament el poble demana comptes d’això.. ( be, ara potser a Islàndia algun polític irresponsable haurà de donar comptes a la justícia per mala gestió... però clar,... a Islàndia).

En tot cas... vaig a apuntar-me ara mateix a la piscina municipal, cal que la gaudim tots, que sigui un equipament de referència a Sentmenat perquè el preu que paguem i sobretot el que pagarem durant molts anys com a poble... serà molt alt.