El Casal de Joves
Ja fa molts anys que a Sentmenat existeix un equipament exclusivament juvenil, no hi tingueu cap dubte, com a poble és un privilegi disposar d'ell... hi ha molts municipis de Catalunya que no en tenen cap.
Malauradament hem tingut en comú amb equipaments similars d’altres pobles ( no en tots ... ) la seva qualitat nefasta. El que els polítics mai s’atrevirien a fer amb altres equipaments municipals s’ho permeten en els juvenils , principalment, i diguem-ho clar, perquè els seus usuaris ni voten ni tenen un pes específic i d’opinió al poble. Així el Casal de Joves de Sentmenat ha restat oblidat de la ma de Déu i dels polítics durant molts anys allà als antics garatges de Cal Milionari, amb unes instal·lacions amb mesures de seguretat més que dubtoses, goteres, humitats, olors ... de tant en tant, el govern municipal de torn feia una petita inversió per a millorar el seu aspecte que en pocs dies quedava oblidada per la victòria aclaparadora de les humitats i les males olors.
S’ha de reconèixer que en el seu moment, obrir un equipament d’aquestes característiques i malgrat tots els problemes dels primers anys continuar creient amb aquest projecte, era fruit d’una convicció que no sempre va anar acompanyada dels suficients recursos.
Durant la seva història el Casal de Joves ( en alguns moments anomenat Centre de Recursos Juvenils ) ha tingut usuaris de tota mena, grups més o menys estables de joves vinculats a la música, a l’esplai, als esports ... també grups no formals de joves que escollien anar a aquest equipament en lloc de trobar-se a places, parcs i altres espais públics del municipi, la convivència no sempre ha estat fàcil però el premí en forma de la possibilitat de major incidència dels tècnics i educadors en aquests grups valia i val tots els esforços.
L’altre dia passejant pel poble vaig veure que l’antic CAP ara serà (imagino que temporalment... ), el nou espai per el Casal de Joves. El canvi d’ubicació, en silenci clandestí, és molt significatiu de l’actitud que ha tingut i té aquest govern municipal cap a aquest equipament i cap a la joventut de Sentmenat en general. Per ells els joves de Sentmenat no són els 1500 que hi viuen, són només i exclusivament els del seu entorn familiar i social, aquesta actitud que no és exclusiva per el jovent sinó per a tots els aspectes de la seva gestió en el govern, en el cas de la regidoria de joventut és sagnant.
Una improvisació total per falta d’una línea i d’un projecte han comportat canvis constants en tècnics, en dinamitzadors del Casal i les seves condicions laborals ( en aquests cas concret devem tenir el record mundial ... ) fins i tot canvis en el Regidor de torn ....
L’espai de cal milionari des del principi d’aquesta legislatura no tenia gaire futur..., les promeses electorals faraòniques i populistes d’una residència d’avis que ningú veu encara per enlloc l’havien condemnat. Hi ha molts motius per canviar-lo d’ubicació però els dubtes de 3 anys amb moltes propostes ( Can Font, la zona industrial.... ) que la crua realitat s’encarregava de tirar per terra una darrera l’altre demostren una manca de planificació total. Tot és fa improvisant... tenim necessitat de subvencions creem el Pla Local de Joventut (requisit indispensable per accedir a algunes d’elles... ) encara que després ningú li faci cas. Engeguem un procés participatiu dels joves que queda molt be, encara que no serveixi per res més que com a eina publicitària barata.
Ja fa molts anys que a Sentmenat existeix un equipament exclusivament juvenil, no hi tingueu cap dubte, com a poble és un privilegi disposar d'ell... hi ha molts municipis de Catalunya que no en tenen cap.
Malauradament hem tingut en comú amb equipaments similars d’altres pobles ( no en tots ... ) la seva qualitat nefasta. El que els polítics mai s’atrevirien a fer amb altres equipaments municipals s’ho permeten en els juvenils , principalment, i diguem-ho clar, perquè els seus usuaris ni voten ni tenen un pes específic i d’opinió al poble. Així el Casal de Joves de Sentmenat ha restat oblidat de la ma de Déu i dels polítics durant molts anys allà als antics garatges de Cal Milionari, amb unes instal·lacions amb mesures de seguretat més que dubtoses, goteres, humitats, olors ... de tant en tant, el govern municipal de torn feia una petita inversió per a millorar el seu aspecte que en pocs dies quedava oblidada per la victòria aclaparadora de les humitats i les males olors.
S’ha de reconèixer que en el seu moment, obrir un equipament d’aquestes característiques i malgrat tots els problemes dels primers anys continuar creient amb aquest projecte, era fruit d’una convicció que no sempre va anar acompanyada dels suficients recursos.
Durant la seva història el Casal de Joves ( en alguns moments anomenat Centre de Recursos Juvenils ) ha tingut usuaris de tota mena, grups més o menys estables de joves vinculats a la música, a l’esplai, als esports ... també grups no formals de joves que escollien anar a aquest equipament en lloc de trobar-se a places, parcs i altres espais públics del municipi, la convivència no sempre ha estat fàcil però el premí en forma de la possibilitat de major incidència dels tècnics i educadors en aquests grups valia i val tots els esforços.
L’altre dia passejant pel poble vaig veure que l’antic CAP ara serà (imagino que temporalment... ), el nou espai per el Casal de Joves. El canvi d’ubicació, en silenci clandestí, és molt significatiu de l’actitud que ha tingut i té aquest govern municipal cap a aquest equipament i cap a la joventut de Sentmenat en general. Per ells els joves de Sentmenat no són els 1500 que hi viuen, són només i exclusivament els del seu entorn familiar i social, aquesta actitud que no és exclusiva per el jovent sinó per a tots els aspectes de la seva gestió en el govern, en el cas de la regidoria de joventut és sagnant.
Una improvisació total per falta d’una línea i d’un projecte han comportat canvis constants en tècnics, en dinamitzadors del Casal i les seves condicions laborals ( en aquests cas concret devem tenir el record mundial ... ) fins i tot canvis en el Regidor de torn ....
L’espai de cal milionari des del principi d’aquesta legislatura no tenia gaire futur..., les promeses electorals faraòniques i populistes d’una residència d’avis que ningú veu encara per enlloc l’havien condemnat. Hi ha molts motius per canviar-lo d’ubicació però els dubtes de 3 anys amb moltes propostes ( Can Font, la zona industrial.... ) que la crua realitat s’encarregava de tirar per terra una darrera l’altre demostren una manca de planificació total. Tot és fa improvisant... tenim necessitat de subvencions creem el Pla Local de Joventut (requisit indispensable per accedir a algunes d’elles... ) encara que després ningú li faci cas. Engeguem un procés participatiu dels joves que queda molt be, encara que no serveixi per res més que com a eina publicitària barata.
I per cert.... on són les accions del Pla Local contra les drogodependències que havia de crear una xarxa d'activitats lúdiques esportives per els joves durant els caps de setmana obrint els pavellons esportius i altres equipaments municipals ?? Segurament aquestes accions s'han transformat en part d'algun sou d'aquests polítics que tant es preocupen pels joves... pels seus joves.
Pobre Sentmenat !!
Pobre Sentmenat !!
