La sentència del Tribunal Constitucional és un acte d’humiliació cap el poble de Catalunya en tant que l’Estatut va ser votat en referèndum per la majoria de catalans. No ha estat la primera humiliació com a poble de la nostra història, no serà tampoc la última.
Encara que ajustada a la legalitat vigent la sentència és un absurd. En cap cas, en una democràcia normal, poden haver jutges, caducats o no, polititzats o no, recusats o no que puguin estar per sobre de la voluntat de tot un poble, ells han d’estar exclusivament al servei de la voluntat del poble i fins que el poder judicial no entengui això, serà visualitzat per molts ciutadans com un estament amb molt tuf a temps grisos i passats.
Ara cal esperar una resposta unitària de totes les forces polítiques que estigui a l’alçada de la situació, no només una necessària manifestació folklòrica on assistirem a una lluita de xifres patètica i a uns cops de colze vergonyosos d’alguns dels líders polítics per sortir ben centrat a la foto darrera la senyera sinó anar molt més enllà en accions conjuntes i unitàries per tal que els ciutadans de Catalunya visualitzem que per els nostres polítics és més important la dignitat de Catalunya que el poder i els interessos de partit.
No sóc optimista... uns ja han sortit demanant eleccions anticipades encara que sigui només uns dies, tal és la seva fal·lera per intentar arribar a la Plaça Sant Jaume el més aviat possible, amb estatut, sense estatut, a peu o amb helicòpter. Els altres, en dos dies, ja han canviat el ferm discurs del President Montilla del primer dia per unes declaracions molt més “lights”, iniciativa - verds que vol tornar a votar l’estatut resultant de la sentència ( m’agradaria veure com motivarien a la ciutadania per anar a votar això .... ) i ERC que després d’una tendència a l’aprimament clarament pensa que alguna cosa electoral pescarà de tot això.
Difícil ho tenen tots els partits polítics per encaixar aquesta sentència fins i tot ideològicament, primer els federalistes del PSC si es que quedava algú federalista, després els convergents que hauran d’esforçar-se en justificar la seva política pactista de dretes i històricament molt allunyada de posicionaments sobiranistes a les seves bases?..., també els partits independentistes que poden atreure el vot de l’emprenyada de la sentència, però que hauran de pair ideològicament que potser es trobaran en front, uns obstacles potser insalvables per aconseguir els seus objectius per les vies democràtiques, del respecte i pacífiques.
Ara potser estarem davant d’una crisi ideològica de molts catalans que pot fer que la decepció es transformi en passotisme cap a tota la vida política, associativa....etc, la manera com superem això ens farà madurar com a poble perquè per molt que ens amaguem al piset, a la platja o a la botigueta “La isla de Perejil”, “Gran Hermano” , Intereconomia, la sagrada unidad .... tota la caspa... seguirà allà esperant que un dia agafem un diari de la consulta del dentista, ens equivoquem amb el comandament de la tele o anem a seguir al Barça a una final de copa.
Encara que ajustada a la legalitat vigent la sentència és un absurd. En cap cas, en una democràcia normal, poden haver jutges, caducats o no, polititzats o no, recusats o no que puguin estar per sobre de la voluntat de tot un poble, ells han d’estar exclusivament al servei de la voluntat del poble i fins que el poder judicial no entengui això, serà visualitzat per molts ciutadans com un estament amb molt tuf a temps grisos i passats.
Ara cal esperar una resposta unitària de totes les forces polítiques que estigui a l’alçada de la situació, no només una necessària manifestació folklòrica on assistirem a una lluita de xifres patètica i a uns cops de colze vergonyosos d’alguns dels líders polítics per sortir ben centrat a la foto darrera la senyera sinó anar molt més enllà en accions conjuntes i unitàries per tal que els ciutadans de Catalunya visualitzem que per els nostres polítics és més important la dignitat de Catalunya que el poder i els interessos de partit.
No sóc optimista... uns ja han sortit demanant eleccions anticipades encara que sigui només uns dies, tal és la seva fal·lera per intentar arribar a la Plaça Sant Jaume el més aviat possible, amb estatut, sense estatut, a peu o amb helicòpter. Els altres, en dos dies, ja han canviat el ferm discurs del President Montilla del primer dia per unes declaracions molt més “lights”, iniciativa - verds que vol tornar a votar l’estatut resultant de la sentència ( m’agradaria veure com motivarien a la ciutadania per anar a votar això .... ) i ERC que després d’una tendència a l’aprimament clarament pensa que alguna cosa electoral pescarà de tot això.
Difícil ho tenen tots els partits polítics per encaixar aquesta sentència fins i tot ideològicament, primer els federalistes del PSC si es que quedava algú federalista, després els convergents que hauran d’esforçar-se en justificar la seva política pactista de dretes i històricament molt allunyada de posicionaments sobiranistes a les seves bases?..., també els partits independentistes que poden atreure el vot de l’emprenyada de la sentència, però que hauran de pair ideològicament que potser es trobaran en front, uns obstacles potser insalvables per aconseguir els seus objectius per les vies democràtiques, del respecte i pacífiques.
Ara potser estarem davant d’una crisi ideològica de molts catalans que pot fer que la decepció es transformi en passotisme cap a tota la vida política, associativa....etc, la manera com superem això ens farà madurar com a poble perquè per molt que ens amaguem al piset, a la platja o a la botigueta “La isla de Perejil”, “Gran Hermano” , Intereconomia, la sagrada unidad .... tota la caspa... seguirà allà esperant que un dia agafem un diari de la consulta del dentista, ens equivoquem amb el comandament de la tele o anem a seguir al Barça a una final de copa.
