Sentmenat associatiu... I part.

Sentmenat associatiu... I part.

Sempre he dit que el millor de Sentmenat és la seva gent. Una de les coses que em va impactar positivament d’aquesta Vila quan fa 12 anys vaig aterrar per aquí, era la proximitat, dinamisme i qualitat del seu moviment associatiu cultural i esportiu. És un valor afegit que tenim com a poble que hem de lluitar per a conservar i millorar.

Durant aquesta legislatura en qüestions d’associacionisme i Entitats han succeït coses curioses i interessants, el creixement en número d’aquestes ha estat important i una gran noticia per a Sentmenat. Així tenim des del naixement d’una radio amb alguns programes molt interessants, molta feina i molta bona voluntat (però de difícil adjectivació en el seu conjunt .. per cert), a nous clubs esportius com el tennis taula o el naixement també d’una associació cultural d’amics de l’Arpa vinculada a la celebració del Festival Internacional de Sentmenat d’aquest instrument.
No han estat aquestes les úniques noves entitats i clubs....(Bon record, gimnàstica...) i en aquest sentit cal felicitar a l’Equip de Govern per motivar i incentivar la creació de noves Entitats i associacions, és cert també..., que a la foto de Junta de moltes d’elles hi ha persones molt vinculades d’una o altre manera a l’Equip de Govern però... vull pensar, amb generositat..., que és fruit de la motivació que deu donar la responsabilitat de Govern.

Altres associacions han desaparegut o han deixat de tenir activitat durant aquesta legislatura, entre altres....els Gegants de Sentmenat que no van arribar a consolidar-se en una etapa més llarga malgrat algunes voluntats personals admirables i, especialment dolorós la fi de l’Esplai Sotrac perquè després d’una etapa molt difícil per ells durant la darrera etapa del Govern Socialista i de ser utilitzats políticament per els que llavors estaven a l’oposició, es van trobar abandonats, compartint local i amb el seu material dispersat per varies dependències municipals. Segurament la seva fi era inevitable i fruit de molts errors propis i aliens, però la desil·lusió que els va generar l’actitud del Equip de Govern actual amb els locals (una mostra més de la demagògia barata que utilitzaven quan estaven a l’oposició) no els va ajudar gens.

A les altres associacions i clubs esportius..., molta feina altruista, molta il·lusió, moltes bones noticies..., el creixement del patinatge i del hoquei, la creació d’una associació de clubs esportius de Sentmenat, la nova cara del Coro que esperem vagi acompanyada d’un increment de l’activitat cultural, les obres al bar del Centre d’Entitats (això diu el cartell... Bar del Centre d’Entitats), també han continuat activament els clubs esportius més històrics, futbol, hoquei, basquet, atletisme, futbol sala, els caçadors o els ciclistes, també les AMPES de les escoles i culturalment parlant els amics del museu–arxiu i la Casa d’Andalusia que fins i tot han vist incrementada la seva parròquia amb alguns nous inquilins que malgrat abans els deixaven verds i només els anaven a veure “quan tocava”, un cop cada quatre anys, ara .. mira !! sembla que des d’una mica abans de les passades eleccions i després.., amb la “responsabilitat” del Govern s'hi troben a gust... diuen....
Tot sigui a fi de be... per quatre, quaranta o cent vots, com a mínim hauran descobert a aquestes alçades i a corre-cuita el plaer de los Hermanos Alvarez Quintero (Grandes !!) i que Machado i Lorca no eren noms de colònies barates sinó uns genis irrepetibles de la poesia mundial.

Carta al Quart Cinturó

No em caus be quart cinturó… I si et dic la veritat no sé encara perquè ? No tinc prous coneixements per saber si realment ets necessari o no, durant molt de temps no he sabut que pensaven de tu alguns partits polítics (evidentment culpa meva.....), alguns dies que si, altres que no, alguns dies per aquí, altres per allà ....

En el cas de ser necessari...., el sentit comú diria que s’ha de desdoblar la carretera de Sabadell a Granollers però ja saps que el sentit comú s’ha fugat amb la lògica i ara viuen una apassionada història d’amor en algun país llunyà sense estat ni estatut.

Però no...!!! tu has d’esberlar més al meu poble....! no en tenim prou amb ser el cap (o el cul....) de la MAT, que ara t’haurem d’aguantar a tu per l’altre costat !

Diuen que de segon cognom et dius progrés, no ho sé.... jo fa molts anys que et sento anomenar i si...., eres progrés als anys 70, ara no ho pots ser !, però clar.. això també ho dirien els nostres amics i amants furtius, concretament la lògica, que segueix luxuriosa per aquest món de Deu.

El que sé segur, és que el meu besavi agafava el tren a Plaça Catalunya i només podia arribar amb els “ferrocatas” fins a Sabadell, ara la meva filla també pot agafar el tren a Plaça Catalunya i segueix només podent arribar a Sabadell.... ostres!! han passat 5 generacions...!!! si, si parlo del que podria ser el teu enemic mortal, el transport públic però tranquil que aquest “pajaru” sempre va tard, brut, fa olor... sssssst !! jo crec que el droguen i tot perquè no creixi ni un pam.

Jo penso que hi ha infraestructures viaries necessàries pel territori, però la veritat..., tu fas tuf a enganyifa ! .... potser és química o aquella petita llumeta que queda del jove escolta, utòpic i lluitador. També fan molt les teves amistats .... uffff!! amb les teves amistats no puc !!!! Aquell amic teu... el totxo, sé que està darrera de tot això ... i malgrat fa temps que no ve per aquí, tots sabem que a Sentmenat es troba com a casa.... jo ja fa temps que el conec, si el veus li dius de part meva que se’n vagi “a cagar a la via”... si la troba !.

Em diuen que Sentmenat està arruïnat…. Em diuen que ja sortim en les llistes com un dels pobles més endeutats de Catalunya i jo dic ... que esperàveu ??.

Molta gent ja intuíem, molt abans de que l’actual Equip de Govern comences el seu mandat, que les seves propostes populistes però plenes de contradiccions amb les normatives i legalitats existents només podien portat a això.... I encara sort !!! que .... si la crisi no hagués aturat el sector de la construcció, hores d’ara tindríem un poble irreconeixible!!!

La tossuderia en un polític és sempre un defecte molt greu, la seva competència es demostra tant en l’encert en les decisions com en l’encert en les rectificacions. No rectificar mai, entossudir-se en algunes idees comporta sempre una situació econòmica lamentable.

Així, una necessària re-organització dels treballadors municipals es converteix en un organigrama de personal ara, de difícil explicació en un municipi de 8000 habitants. Igualment la lògica retribució a l’alcaldessa ( i algun altre polític ... ) es converteix en un sou digne d’alcaldes de capital de província... o una escola municipal de música que es reconverteix .... ben be encara no sé en que.... o un projecte de Centre de Dia que destrossarà part d’un dels llocs més emblemàtics del poble perquè s’han tingut que re-inventar tota la fantasia populista que durant anys d’oposició havien fet en aquest tema, o un Centre Cívic sense projecte a llarg termini ... etc,etc,etc.

Segurament això no repercuteix negativament en quantitat de vots, al contrari....a la majoria de ciutadans no ens preocupa gaire qui paga l’obra, ni la situació econòmica, els deutes,.. etc del nostre Ajuntament sinó el que volem són serveis i de qualitat. Tots els temes econòmics els deixem en mans de la responsabilitat dels nostres polítics i rarament el poble demana comptes d’això.. ( be, ara potser a Islàndia algun polític irresponsable haurà de donar comptes a la justícia per mala gestió... però clar,... a Islàndia).

En tot cas... vaig a apuntar-me ara mateix a la piscina municipal, cal que la gaudim tots, que sigui un equipament de referència a Sentmenat perquè el preu que paguem i sobretot el que pagarem durant molts anys com a poble... serà molt alt.

FESTA MAJOR

Quan l’estiu s’acaba a Sentmenat és Festa Major. Amb el nou calendari escolar els nens tenen els darrers tastets d’emocions estivals amb la nostra festa grossa i els adults ens acomiadem d’aquells petits marges de llibertinatge de rutines per tornar a la crua realitat del dia a dia.

La crisi ha marcat aquest any la nostra Festa Major però no només l’econòmica.... la pitjor crisi ha estat la imaginativa. Es any d’eleccions i, competències al marge..., arriscar-se no està al programa d’acció d’aquells per els que és més important el poder que el poble.

Amb un pressupost reduït comparat amb els darrers anys hem gaudit d’una Festa Major digne, amb alguns punts certament encertats com l’original pregó, o el castell de focs ( vull dir els de dalt no els de baix ....) i altres no tant encertats. Encertar o equivocar-se amb les contractacions dels espectacles és important però per mi no és tan decisiu com la manca de projecte de Festa Major.

Com en moltes altres accions de govern, són presoners d’ anys d’oposició populista i demagògica on tot estava malament ( posem per cas si fruit d’un accident en algun castell de focs hi hagués hagut uns petits incendis seria responsabilitat sense dubtar-ho de l’ Ajuntament i tot el poble hi aniria ple ... ara o no hi ha responsables o ho és el canvi climàtic ...) tombs, canvis absurds només per l’obsessió de canviar coses sense un projecte real darrere, un any la fira aquí, l’altre allà..., un any utilitzem el Pavelló del Tèxtil Besòs, l’altre el de Can Sorts.... per acabar quatre anys després, amb el mateix model de Festa Major que tenia l’anterior Equip de Govern amb alguns retocs de qualitat, que realment la milloren perquè ens estalvia algunes actuacions “frikis” però que deixa la mateixa essència i estructura que fa anys.

Canviar un model de Festa Major (i més en temps de crisi....) és molt difícil i requereix molta valentia, imaginació i complicitat, qualitats aquestes que no són precisament les més fortes d’aquest Equip de Govern. La valentia i la imaginació o es tenen o no es tenen, la complicitat es guanya i des del primer dia aquest equip de govern l’ha buscat en el seu entorn sociopolític i en algunes associacions puntuals... desgraciadament per aquestes associacions es percep clarament que són complicitats que lluny de fer-les per convicció, amaguen interessos electorals.
Això si, es va crear amb calçador una Comissió de Festes fruit d’un procés participatiu del seus ( com el Pla d’usos del Castell, el Pla local de joventut... etc) on participen tres persones de bona voluntat i d’altres molt vinculades a l’Ajuntament que va molt be com a para-xocs de l’Equip de Govern però que en aquestes condicions, difícilment serà mai un intent real de canviar el model.

Malgrat tot, els sentmenatencs ens hem retrobat, hem vist amics i veïns que feia temps que no veiem i hem gaudit de la Festa... perquè al final la festa és la gent i el millor de Sentmenat és la seva gent !!!

Estiu a Sentmenat

La calor es asfixiant, a Sentmenat l’estiu adorm la Vila, baixo el passeig Anselm Clavé ... i de cop .... no pot ser !!! No fa ni un any que els sentmenatencs havíem d'esquivar unes obres a les voreres i ja tornen !!, (obres que per cert ... es van acabar de cop a pocs metres del final del passeig... difícil d’entendre perquè no es va arribar fins el final per quatre duros més.... ). És evident que la coordinació d’unes obres amb tots els serveis és difícil i jo diria que en alguns casos puntuals impossible, ignoro si ens trobem davant d'un d'aquests casos però, hom recorda com s’omplien la boca alguns membres d’aquest equip de Govern, quan estaven a l’oposició, per criticar coses similars, critiques demagògiques i populistes que segurament els van donar quatre vots però que ara els deixa amb el cul a l’aire.

Segueixo pel Parc de la Riera i amb gran tristesa veig com el patí de l’escola de Can Sorts ha tornat a ser envaït per les cargoles de la Conselleria d’Educació de la Generalitat de Catalunya. Feia 4 anys havien marxat amb la inauguració del nou IES Sentmenat... Quina pena !!.
És evident que el primer responsable d’això és la Conselleria d’Educació, els seus polítics i tècnics ja fa molts anys que, amb molt poca sensibilitat cap a la realitat de Sentmenat, sempre han pensat i dit amb la boca petita..., que érem uns privilegiats en comparació amb altres zones del Vallès. És cert, segurament ho som !, però és de mal gestor voler igualar qualitats a la baixa en lloc de a l’alça.
El segon responsable és el nostre Ajuntament, sempre tindrem el dubte del que hagués succeït amb altres interlocutors amb les converses amb la Conselleria, el que segur no ajuda és la prepotència, la manca de cintura negociadora que ha demostrat ja en molts aspectes aquest Ajuntament.
La Regidoria d’Ensenyament d’aquest Ajuntament és un clar exemple de la grandesa i de la universalitat de la nostra democràcia. Que gran és la democràcia en aquest aspecte que qualsevol persona tingui la capacitat i formació que tingui pot accedir a càrrecs públics, però quina misèria haver de suportar tantes mancances competencials! I el pitjor és que el poble ho paga a preu d’or !!

Ja m’aturo ... volia arribar fins a la piscina però recordo que durant aquest juliol he pogut gaudir de més de cinc piscines municipals de diferents indrets de Catalunya pagant el mateix que els seus residents. I pensar que abans la nostra piscina era un símbol de feina ben feta i d’equipament del que tots ens sentíem orgullosos !!.

Millor em quedo a prendre alguna cosa a la terrassa del Coro ! Però .... Eps !!! Que veig... !!! No m’ho puc creure !! .....
Quan d’aquí uns mesos..., una, dues o tres legislatures aquest equip de Govern torni a l’oposició alguns podran tornar a les seves antigues feines ( els que en tinguessin... clar), altres no..., en tot cas sempre podran ficar una botiga de fotografia perquè han quedat tots ben retratats a la Plaça de la Vila !!!

Ja la tenim aquí !!

La sentència del Tribunal Constitucional és un acte d’humiliació cap el poble de Catalunya en tant que l’Estatut va ser votat en referèndum per la majoria de catalans. No ha estat la primera humiliació com a poble de la nostra història, no serà tampoc la última.

Encara que ajustada a la legalitat vigent la sentència és un absurd. En cap cas, en una democràcia normal, poden haver jutges, caducats o no, polititzats o no, recusats o no que puguin estar per sobre de la voluntat de tot un poble, ells han d’estar exclusivament al servei de la voluntat del poble i fins que el poder judicial no entengui això, serà visualitzat per molts ciutadans com un estament amb molt tuf a temps grisos i passats.

Ara cal esperar una resposta unitària de totes les forces polítiques que estigui a l’alçada de la situació, no només una necessària manifestació folklòrica on assistirem a una lluita de xifres patètica i a uns cops de colze vergonyosos d’alguns dels líders polítics per sortir ben centrat a la foto darrera la senyera sinó anar molt més enllà en accions conjuntes i unitàries per tal que els ciutadans de Catalunya visualitzem que per els nostres polítics és més important la dignitat de Catalunya que el poder i els interessos de partit.

No sóc optimista... uns ja han sortit demanant eleccions anticipades encara que sigui només uns dies, tal és la seva fal·lera per intentar arribar a la Plaça Sant Jaume el més aviat possible, amb estatut, sense estatut, a peu o amb helicòpter. Els altres, en dos dies, ja han canviat el ferm discurs del President Montilla del primer dia per unes declaracions molt més “lights”, iniciativa - verds que vol tornar a votar l’estatut resultant de la sentència ( m’agradaria veure com motivarien a la ciutadania per anar a votar això .... ) i ERC que després d’una tendència a l’aprimament clarament pensa que alguna cosa electoral pescarà de tot això.

Difícil ho tenen tots els partits polítics per encaixar aquesta sentència fins i tot ideològicament, primer els federalistes del PSC si es que quedava algú federalista, després els convergents que hauran d’esforçar-se en justificar la seva política pactista de dretes i històricament molt allunyada de posicionaments sobiranistes a les seves bases?..., també els partits independentistes que poden atreure el vot de l’emprenyada de la sentència, però que hauran de pair ideològicament que potser es trobaran en front, uns obstacles potser insalvables per aconseguir els seus objectius per les vies democràtiques, del respecte i pacífiques.

Ara potser estarem davant d’una crisi ideològica de molts catalans que pot fer que la decepció es transformi en passotisme cap a tota la vida política, associativa....etc, la manera com superem això ens farà madurar com a poble perquè per molt que ens amaguem al piset, a la platja o a la botigueta “La isla de Perejil”, “Gran Hermano” , Intereconomia, la sagrada unidad .... tota la caspa... seguirà allà esperant que un dia agafem un diari de la consulta del dentista, ens equivoquem amb el comandament de la tele o anem a seguir al Barça a una final de copa.

El Cafè del Coro de Sentmenat

Des de fa pocs dies tots els sentmenatencs estem d’enhorabona, el Cafè del Coro ha tornat a obrir després de tres mesos d’unes necessàries obres de millora en les seves instal·lacions.
Tot el seguit d’actes que es van realitzar per a celebrar-ho van resultar emotius i amb un considerable èxit de públic. Jo, de totes les emocions viscudes, em quedo amb la cara radiant d’un avi anònim amb cadira de rodes que segurament feia molts anys que no podia accedir al seu Coro.

El treball fet per la Junta Directiva i per tots aquells socis i sòcies que de manera voluntària han fet possible la realització d’aquestes obres és impressionant i no em cansaré de reconèixer la seva tasca molts cops ingrata.

El Coro lloc de trobada social, de cultura popular, d’olor a amics... ha estat i ha de continuar sent un lloc obert on puguin trobar cabuda totes aquelles persones que vulguin fer poble i país, tinguin la ideològica política i l’origen geogràfic que tinguin.
Separar el partidisme polític, com molts cops ha aconseguit el coro (encara que no sempre....), de les Entitats culturals, esportives, educatives o participatives... etc ha de ser un repte per tots els que ens estimem el món associatiu.
Cal lluitar fermament contra les persones que estan en una o varies associacions també amb la finalitat de crear o fiscalitzar opinions per afavorir una opció política concreta perquè això empobreix el teixit associatiu i la societat civil.

El cafè del Coro ara ja torna ha estar obert i cal omplir-ho de contingut .... d’actes, de trobades, d’actuacions i activitats obertes a tothom, cal que la munió de persones que varem assistir als actes que es van programar per a celebrar-ho li donem ús, cadascú des de les seves possibilitats i motivacions personals ja sigui per a fer un cafè amb un amic, llegir el diari, assistir o participar d’un espectacle, per utilitzar Internet.....

Les obres del cafè s’han acabat i ara ja cal pensar en el demà, la Sala d’Actes del Coro utilitzada per molts sentmenatencs, per les escoles, les diferents associacions, i molts grups.... també mereix una reforma en profunditat sobretot per a garantir la seguretat de tothom però també per dignitat de poble.
La Sala d’Actes de la Societat Coral és la única Sala privada (i pública...) del municipi per a realitzar moltes activitats culturals i d’esbarjo que necessitin un espai diàfan i/o un escenari. Si sempre serà una joia que caldrà preservar i utilitzar, ara s’ha tornat del tot imprescindible per a la vida cultural de Sentmenat, el poble creix i el projecte de l’equipament cultural de Tèxtil Besòs resta totalment oblidat, aquest ajuntament no té previst la creació de cap espai escènic digne a curt termini (com tenen molts pobles del voltant per cert... Quina llàstima !!! ells que tant i tant han buscat per trobar piscines cobertes ruïnoses econòmicament en pobles similars podrien haver aprofitat el viatge per mirar els equipaments culturals i els seus espais escènics.... ).

Aquesta Junta Directiva del Coro ha demostrat que, amb els quatre duros mal comptats que han aportat les administracions públiques (poc explicat.... per cert) i amb molta imaginació és pot arribar lluny. Estic segur que el dia de demà amb la seva empenta i capacitat de buscar complicitats, el Coro continuarà sent el pal de paller de la cultura popular a Sentmenat i el proper pas és realitzar els treballs de millora de la seva Sala d’Actes i dels seus espais annexes. Espero que, per aquesta fita, no falti el recolzament econòmic necessari per part del nostre Ajuntament ja que seria difícil d’explicar que s’utilitzin molts recursos en segons quins projectes, sous, publicitat i assessors i no en la millora d’unes instal·lacions utilitzades per centenars de persones del poble.