Un poble de nivell A, una caixa de nivell Z

Algú li devia dir que no ens mereixíem el poble que teníem, algú li devia dir, que somiés un nou Sant Cugat del Vallès a tocar de Caldes i..., fins i tot li va donar la recepta per aconseguir-ho.

Un menú poc imaginatiu... fàcil, mediocre.....

De primer plat, contractar tècnics de nivell A i B alguns dels quals no sabien ni on estava el poble, el cost no importava, ni que la feina que abans feia un treballador municipal ara la fessin 4 tècnics... això si..., nivell A i B per aparentar professionalització, i .... després de tot..., per a justificar sous propis i d'al·legats.

De segon plat, alguns equipaments que llueixin, costin el que costin, no importa ni la lògica de la demografia ni la situació econòmica ni res.

De postres assessors, i assessors d'assessors, per vendre el producte, per amagar incompetències pròpies i fins i tot ...per aprendre a parlar davant dels Reis Mags d'Orient a la Plaça de la Vila.

Per acabar un cafetó amb unes gotetes de bones paraules per entendrí cors il·lusos i confiats.

Però clar... Sentmenat no té, ni la mateixa situació geogràfica, ni el mateix teixit comercial i empresarial, ni els mateixos recursos econòmics que Sant Cugat del Vallès.

Estava clar que a l'hora de pagar el compte, quan el cambrer portés la factura la tarja no passaria... i el cercle és completaria amb l'eina que desgraciadament han utilitzat molts Ajuntaments per a pagar... re-qualificar terrenys, canviar usos de sòl i tots contents !!.

El fet és que, per sort pel nostre entorn..., la crisi ha estat i segueix sent cruel amb les arques municipals, la construcció dorm esperant temps millors i ara que ja em dinat, que estem ben tips, no tenim per pagar el compte.

Tenim un poble de nivell A amb una caixa de nivell Z.

El pitjor és veure que en el programa electoral de CiU no hi ha la consciència de la barbaritat que devem com a poble, no han aprés res..., el que de fet no és estrany en un Govern Municipal que fa de la tossudesa una virtut, en lloc del pitjor defecte del polític i on les persones (especialment les que no són del seu entorn social i polític) no compten per res!!.

Veure com es parla de revisions de Plans urbanístics fa (deixeu-me ser generós...) somriure, parlar del Festival de l'Arpa quan tot el poble sap com a anat el tema, em sembla grotesc, però veure un fotomuntatge de Cal Milionari amb la majoria dels seu jardí arrasat, destrossat... per la tossudesa irracional de voler encabir una residència d'avis en un dels llocs del nucli urbà amb més possibilitats per a gaudir d'oci tots els sentmenatencs, em produeix una esgarrifança que espero sigui compartida per molts sentmenatencs el proper dia 22.

El nostre poble és petit encara...., 8000 persones tot estirant...,dels que 2000 viuen en aquestes urbanitzacions sempre mancades de serveis i allunyades del nucli urbà principal.

La majoria de sentmenatencs, bona gent de totes les ideologies polítiques, de totes les condicions socials, de tots els orígens que, enlluernats i amb la demagògia suficient...., signen a favor d'una Residència d'Avis encara que sigui a Cal Milionari però que ara signarien també un manifest que digués “Salvem Cal Milionari”. Segur que son també la mateixa bona gent que van signar a favor d'una piscina coberta i que ara s'escandalitzen del deute del nostre Ajuntament, bona gent que estaven il·lusionats amb una alternativa de Govern Municipal i que ara s'esgarrifa del sou de capital de província amb que s' auto-paga algun dels seus polítics locals i de les maneres de fer sectàries de tots ells.

Uns ciutadans, en definitiva, no gaire diferents dels altres catalans, que no saben gaire de deutes ni de comptes municipals ( per això voten i confien en la gestió dels seus electes.. ), que viuen el dia a dia treballant (els que poden ... ) rient, plorant, renegant i fins i tot cantant però que no mereixen que el seu poble surti anomenat com un dels més endeutats de Catalunya i tot ...per àpats aliens.

La competència per a governar un poble no et cau com si fos l'Esperit Sant guanyant unes eleccions, cal capacitat però sobretot una base d'humilitat i de responsabilitat.

En temes com a projectes d'equipaments importants, organigrames de personal, nomenaments de càrrecs transcendents per els veïns .... etc, no hi ha prou en escoltar als cinc, deu o trenta aduladors o als semiconsellers clandestins, cal tenir la responsabilitat i l'estima al poble necessària com per a consensuar aquests temes amb la resta de les forces polítiques i socials del municipi ja que hipotequen el futur de Sentmenat a curt i llarg termini.

Al final i no em cansaré de repetir-ho, el 80 % dels sentmenatencs de bona fe, de totes les forces i pensaments polítiques, volem aproximadament el mateix per el nostre poble.

Ara portem quatre anys amb somnis de grandària en una ma i res a l'altre, però res, res... ni una mica d'imaginació, ni una mica d'iniciativa, ni autocrítica, ni originalitat, ni lideratge, res !! Perdó res no... bons sous, sectarisme, afany de privatitzar serveis públics, excuses de mal pagador ( mai millor dit..) i tossudesa a cabassos que hores d'ara ja ens ha portat a tenir molts milions d'euros de deute...però això si.... culpa de la crisi, del tripartit, d'en Vilaró i si cal de Felip V o d'en Doraimon !!!.

De candidates i candidats

Sóc d'esquerres en un país que és d'esquerres. Des de IC amb la seva ecobarcelonitis, l'assembleària i divisible ERC, als socialistes que van perdent el poder com un nen que perd la sorra de les mans, fins a l'afable Trias que es veu que també ho és (una mica d'esquerres.... segons va dir ell mateix...), tothom treballa amb els mateixos ( o similars ...) valors que jo mateix per aconseguir una societat més justa.

A part queda el PP que representa la dreta grisa, negra, rància, la del “todo vale”, la de potenciar l'odi, la de les falsedats malintencionades, refugi de velles ideologies reciclades i molt perilloses perquè s'han adaptat als nous temps, tenen diaris, ràdios, televisions i sobretot tenen molts pocs escrúpols.

Com diu la cançó, sóc català mal li pesi al registre civil i al govern però aquell dia 18 de març varen fer-me també espanyol legalment. Em sento molt més aprop d'un sevillà que d'un finlandès i no m'agrada ni de lluny, l'encaix que té la meva nació (si, si... nació !!) amb la resta d'Espanya i d'Europa. El castellà suma a la meva persona i és una llengua que estimo també, no vull renunciar ni renegar d'ella malgrat molts cops estic temptat de fer-ho per els constants atacs que pateix la llengua catalana, per la discriminació que, en molts àmbits, existeix encara cap a aquesta llengua que és la meva.

Així sóc català d'esquerres i des de fa 10 anys sentmenatenc per voluntat pròpia, per moltes raon, per la seva gent, pel seu paisatge, perquè aquí creix la meva filla ... i ara arriben les eleccions municipals !!

Per CiU es torna a presentar la Senyora Colomé, per a mi és una mala noticia perquè crec que la seva gestió al front de l'Ajuntament ha estat calamitosa, un niu d'obsessions i tossudeses personals que han portat al poble a ser un dels més endeutats de Catalunya. Mal assessorada i mal aconsellada per un petit entorn, ha creat una estructura de personal a l'ajuntament simplement insostenible. No tot s'ha fet malament, molts serveis segueixen funcionant correctament ( dic segueixen ... eh ?) però a un cost massa elevat per un poble com Sentmenat. Després de quasi quatre anys de cobrar un salari indecent, a nivell de capital de província..., s'ha rebaixat una miqueta el sou, ara..., a només uns pocs mesos de les eleccions..., Aquest és el seu tarannà, tot s'ha fet per tossudesa sense reflexionar si era el millor pel poble.

Al PP pocs canvis, l'etern candidat amb algun fitxatge de darrera hora que espera que les matemàtiques li permetin tocar poder. Segur que participa en aquestes eleccions més il·lusionat que mai !! i és que un pacte amb CiU es troba a un horitzó més que realista.

EUiA no ha trobat un candidat renovador.... una pena !! La senyora M.Angeles és una treballadora incansable que s'estima el poble i que s'esforça en explicar-ho a tothom, però repetir candidatura per segon cop després d'haver perdut la mitat de la seva representació en les darreres eleccions no diu res de bo per a la salut d'aquesta formació. Els canvis en política són necessaris.

A Esquerra Republicana si que hi ha hagut renovació..., és presenta un amic, en Jordi Torroja. Un “tio” intel·ligent que lluitarà pel millor per Sentmenat, caldrà saber però si el seu lideratge està massa tutelat. No obstant els darrers moviments “solidaris” i la paralització que això a portat a la candidatura d'en Jordi, crec que li han fet perdre una oportunitat de créixer de manera important, a més... les candidatures s'han de fer amb intenció de guanyar i per guanyar cal sumar voluntats de manera amplia, encara que això tingui un cost partidista. Al final... vull pensar que el 80 % de sentmenatencs de totes les forces polítiques volem coses similars a nivell de poble. Ara els amics d'ERC hauran d'estar molt pendents de la llei d'Hom i de les matemàtiques, per veure si poden pactar amb uns o amb els altres i .., el que és pitjor, facin el que facin després de les eleccions la mitat dels seus votants es sentiran estafats.

I clar finalment el PSC. A Sentmenat aquesta formació va patir en les darreres eleccions una severa derrota després de molts anys de tenir l'alcaldia. Les raon moltes ... algunes raonades, altres no tant..., però la veritat és que el socialisme històricament ha estat l'eix vertebrador de la política local i el que va portar a Sentmenat de ser un poble sense serveis i posfranquista, al progres dels darrers anys .. i tot això sense endeutar-se !!.

Ara es presenta una candidatura renovada i oberta i sobretot amb bona gent.

Sense càrregues personals del passat però amb tot l'actiu de la feina feta durant tants anys, la Pietat ha promès rigor i treball que són les dues coses més necessàries per a treure Sentmenat del pou econòmic on es troba.

No puc negar algunes discrepàncies personals amb posicions del PSOE, que molts coneixeu ...però les coincidències sobretot a nivell local són més i més importants. Sentmenat per mi és prioritari i participaré de manera activa, com a independent, en les properes eleccions locals del meu poble en una candidatura progressista i d'esquerres encapçalada per la Pietat simplement perquè crec que és la millor alternativa, perquè un segon mandat d'aquesta dreta sectària que només mira pel be d'uns quants tindria unes conseqüències de futur terribles per Sentmenat, perquè vull el millor per a tota la gent de Sentmenat, sigui quina sigui la seva procedència i sigui quina sigui la seva família o la seva ideologia política.

Racionalitzar i dimensionar el personal de l'Ajuntament per a un poble com el nostre, salvar Can Milionari d'un ús que el destrossaria com a espai públic privilegiat, creació d'una residencia d'avis en un lloc adequat, austeritat en les despeses (també amb el sou de l'alcaldessa...), lluita contra l'atur, participació de tots, tots els sentmenatencs sigui quina sigui la seva ideologia política .... etc. Són alguns dels eixos que proposem per els propers quatre anys i que us convido a mirar a l'enllaç:

http://sentmenat.municipals2011.cat/programa-electoral

Tot Sentmenat i “TOT” amb majúscules guanyarà amb la Pietat !!

.

Sentmenat confidencial

Per aquestes dates ara fa quatre anys va aparèixer a la xarxa una pàgina web anomenada “sentmenat confidencial”. Amb la proximitat d’unes eleccions que feien olor a canvi, alguna desaparició forçada de dirigents històrics de CiU de les llistes electorals i les disputes internes del Partit Socialista, aquesta pàgina va trobar ràpidament terreny per a créixer.

La formula era senzilla, amb la identitat amagada sota un anonimat covard que encara a dia d’avui perdura per la major part dels sentmenatencs, els individus (per anomenar-los d’alguna manera...) que gestionaven la pàgina es dedicaven a penjar presumptes noticies sempre manipulades, sempre tendencioses i molts cops directament falses sobre l’actualitat sentmenatenca amb el lema: “allò que tothom sap i ningú diu de sentmenat”. Aquest “allò que tothom... “, aquesta actualitat... passava casualment en un vuitanta per cent dels casos, en carregar personalment contra regidors socialistes i contra la gestió de l’Equip de Govern.

Tothom en democràcia té el dret d’opinar sobre la gestió dels regidors d’un ajuntament (faltaria més ... !!), un altre cosa és el tema personal que sempre ha d’estar per sobre dels càrrecs públics o professionals. En aquells moments, el morbo estava servit... cada dia centenars de sentmenatencs entraven en una pàgina que permetent també, els comentaris anònims, retroalimentaven la noticia. Així “estrella polar 14” per exemple, podia... amb total impunitat, mentir vers el tema que volgués sobre un regidor, un treballador municipal o un veí. Amagats darrera d’un renom alguns mals nascuts podien insultar i/o difamar per envegetes, odis o avorriment.

El covard que s’amaga darrera de l’anonimat utilitza sempre la lògica del “ fes mal, menteix, difama... que alguna cosa queda “ , les pàgines que amb bon criteri demanen la identificació del que fa els comentaris no en tenen tants com els altres... segur, però ho són de més qualitat ( i a Sentmenat tenim un exemple d’això des de fa uns mesos ).

Fa quatre anys alguna persona em va dir que “sentmenat confidencial” era una forma de feixisme amagat sota un presumpte espai de llibertat, no sé... vull pensar que..., malgrat està claríssim els que en van treure partit d’aquesta pàgina, no hi havia ideòlegs roïns al darrera, que no hi ha ningú del meu poble tant poc persona per fer conscientment un projecte com aquest i que potser va ser fruit d’un error d’algú que no va calcular per inexperiència les conseqüències i que després... ja no va saber aturar-ho!

Tots sabeu el que penso d’aquest Equip de Govern que ens toca patir... (espero que per poc temps .... ) però desitjo que en aquesta campanya electoral municipal no hi hagi a la xarxa res semblant al que va ser sentmenat confidencial fa quatre anys... en tot cas si algú té la intenció... que no compti amb la meva complicitat. Em tindrà segur en front!!.

.

Bon any … Sentmenat !

Els anys en els que tenen lloc eleccions municipals sempre són especials…, aquest proper any 2011 els sentmenatencs haurem de decidir, si el model de poble que volem és el proposat per el actual equip de govern o s’opta per un canvi.

De tots és coneguda la meva opinió, no tot el que s’ha fet s’ha fet malament però el balanç final és lamentable… un Ajuntament arruïnat, molt arruïnat, dels més arruïnats de Catalunya, si això mai és justificable… el pitjor es que… realment a canvi de què ?, una administració engreixada de manera brutal tant en número de personal com en el seu cost… a canvi de què ? Només cal donar un tomb pel poble… està en proporció més net que abans ?, es fan més activitats que abans ? hi ha més serveis ?... etc etc etc La resposta és clara, en proporció al seu cost NO !

Els nous equipaments o sigui l’Escola Bressol i la Piscina coberta ( la construcció del CAP no era responsabilitat municipal…) també han estat farcits de despropòsits, l’Escola Bressol (que va ser impulsada per l’anterior Equip de Govern… tot sigui dit… que alguns s’obliden del detallet!! ) hagués pogut estar inaugurada molt mesos abans, només la incompetència i els interessos de calendari electoral van fer retardar la seva necessària construcció. La Piscina coberta simplement té un cost massa elevat per un poble com Sentmenat en plena crisi econòmica.

Altres projectes d’equipaments com la Residència d’avis (una de les seves demagògies barates quan estaven a l’oposició...) ha anat canviant , ja que la crua realitat ( i les normatives i legalitats vigents que ignoraven per sistema a l’oposició…) ha fet que el fastuós desig de fer una residencia de la tercera edat a Cal milionari s’hagi anat transformant només en el projecte de carregar-se part de les edificacions secundaries ( i del jardí….) per a fer un Centre de Dia de nou disseny, el pitjor és que la solució tossuda d’aquest Centre de Dia condicionarà un dels pocs grans espais públics del Centre del poble i segurament dels més bonics. I per cert... tot en futur perquè aviat acaba la legislatura i de moment... res de res.

La resta de millores del poble gràcies als fons estatals, al famosos Plans E i tot ben peladet, que no tenim ni per acabar el Passeig Anselm Clavé ni per la misèria de ficar quatre papereres al tram nou del passeig.

Si tinguessin una miqueta d’esperit autocrític reconeixerien que alguna cosa s’ha fet malament amb l’Escola de Música ( sabeu ! A Sentmenat tenim Escola de Música !! ), amb el Casal de Joves que ara està a l’espai on abans ficaven supositoris …, amb els presumptes processos participatius, amb la cultura, amb…. Però ni per l’autocrítica ni per la conseqüència d’aquesta que és la rectificació l’Equip de Govern ha donat senyals de voluntat, és això per mi el més lamentable i una senyal d’incompetència manifesta!! Molt pitjor, fins i tot, que fets puntuals com, per exemple, que en plena crisi i amb la zona industrial mig buida haguem hagut de patir alguna requalificació de sòl agrícola a industrial com a mínim… sorprenent.

És evident que malgrat tot… si l’oposició no surt al carrer a explicar a la gent el que no s’està fent be (començant per els sous dels nostres polítics …comparats amb els d’altres pobles), a explicar a la gent els seus projectes en positiu i per il•lusionar… serà molt difícil que els sentmenatencs apostin per un canvi després de només una legislatura, des de les seus dels partits i sense afany de sumar voluntats poc és farà… a més, les pàgines web, els blocs …, els llegim només entre 200 i 300 persones de sentmenat que realment no som decisius electoralment.

Aquest any tenim l’oportunitat de decidir com a poble, i això ja és un motiu d’alegria... sigui quin sigui el resultat final ho haurà decidit lliurament el poble de Sentmenat. A tots, homes i dones sense més interessos que el be del poble, del meu poble… els meus millors desitjos per l’ any 2011.

Diumenge 28 de novembre

Diumenge de Coro !!, la gravació del Lip dub ens va fer gaudir a tots plegats d’una magnífica matinal, ens ho varem passar be, varem fer poble i Coro. Sembla que no va ser la única festa del cap de setmana ja que em diuen que també es van inaugurar les obres de millora del anomenat ara Bar del Centre d’Entitats i de la Sala d’actes de la Casa d’Andalusia. M’alegro per les dues entitats, les millores ja siguin socials o d’espais sempre són una bona noticia per l’associacionisme i de ben segur que hores d’ara les dues entitats tenen motius més que sobrats per estar contentes...!.

Diumenge d’eleccions !!, Convergència va arrasar a tota Catalunya, això és un fet inqüestionable igual que la derrota històrica del PSC. Convergència tindrà la responsabilitat de Govern i una oposició molt debilitada que haurà de fer una diagnosis molt més profunda que només atribuir aquest mals resultats a la crisi econòmica o al tripartit. Em van agradar tan Artur Mas en la victòria com el President Montilla en la derrota, un dient que malgrat la victòria, Catalunya estava per sobre i calia sumar esforços per tirar el país endavant (algunes alcaldesses de la seva formació haurien de prendre nota ...! ) i l’altre assumint la responsabilitat de la derrota però amb convicció i mirant al futur. Amb les altres formacions cap sorpresa especial, la davallada de ERC era previsible, primer per les seves disputes internes i després perquè encara que no ho reconeguin (encara no entenc el motiu.... es deuen pensar que els ciutadans som imbecils !! ) el vot de Solidaritat i Reagrupament ha estat majoritàriament vot històric d’ERC i només cal que mirem vots i percentatges a pobles molt propers i ho comprovarem, a més... tots tenim amics que ara són de Solidaritat... on estaven políticament abans ?? si, potser alguns a CiU però majoritàriament ...., de totes les intervencions de la nit electoral la d’en Puigcercos va ser la més ridícula, un líder que ha portat a la seva formació a perdre més de la meitat de la seva representació, que ha passat de ser la tercera força política a la cinquena no pot sortir la nit electoral dient que han estat uns mals resultats per culpa de la crisi. Puigcercos només porta 2 anys al capdavant d’ERC i segur que tindrà oportunitats de millorar aquest resultats però durant la nit electoral vaig veure un polític dels que no m’agraden... agafat a la seva cadira per sobre de tot... i no calia !!. La resta van complir les previsions, però cal dir que Ciutadans després de les seves desercions durant la legislatura ha tingut uns molts bons resultats igual que en Laporta, que a més..., lluitava contra aquesta dictadura de les quotes electorals i caldrà esperar a les properes eleccions per veure on realment pot arribar. No vull acabar sense dir que durant una mitja hora vaig veure un partit que no m’agrada (PxC) dins del Parlament... els ciutadans estan dient alguna cosa de la immigració cada cop més alt i cada cop més clar, la dreta d’aquest país no sap com gestionar-ho i el que és pitjor l’esquerra no vol afrontar-ho amb realisme i mentrestant per només 5 dècimes no tenim a l’Anglada al Parlament.

Diumenge d’eleccions a Sentmenat !! Sempre he dit que, malgrat les afirmacions de savis de cantonada, Sentmenat no és (gaire..) diferent que la resta de ciutadans de Catalunya, aquí també CiU ha arrasat i cal en primer lloc, felicitar als amics i a tota la bona gent de Convergència (que per cert...hi ha molta... tot no és la Plaça de la Vila...!!) per els resultats al poble. Estic segur que la resta de forces polítiques faran les anàlisis que calgui... és cert que estem parlant d’unes eleccions autonòmiques en un context concret... però.... les eleccions municipals s’acosten i si tots ells no fan una autocrítica seriosa, la patacada pot ser en alguns casos espectacular. Si les forces polítiques d’oposició amb poca representació no aconsegueixen unir als seus votants de sempre en algun cas i en d’altre sumar voluntats davant de projectes comuns ho poden tenir complicat fins i tot per entrar a l’Ajuntament. Per mi està clar també, que el principal partit de l’oposició haurà de seduir a molts sentmenatencs amb un projecte ampli, transversal i realista, tancar velles ferides internes que encara resten obertes i buscar complicitats allà on calgui per ser una alternativa real al govern municipal.
La bona notícia és que fer un projecte millor que l’actual no és complicat, la dolenta que el dreta estatal segueix guanyant vots a Sentmenat, segur que si sumen majoria ja sabem qui serà la futura Alcaldessa i fins i tot.....qui serà el Regidor de Seguretat !!.

Un Festival que s’apaga !!

Pinten bastos de cara al proper Festival Internacional d’Arpa de Sentmenat, sembla que.. entre altres coses.., no hi ha prou finançament municipal per l’esdeveniment.

La veritat m’importa poc si és una conseqüència lògica de la crisi o una manifesta ( i jo crec reiterada ... ) incompetència del nostre Equip de Govern que, molt ocupat en justificar projectes faraònics insostenibles econòmicament, en fer equilibris al llinda de la veritat sobre la nova escola bressol i en satisfer les demandes dels seus al·legats de sempre ( i dels nous dels darrers temps... ), s’oblida de tota la resta de poble.

La cultura no ha estat mai una prioritat d’aquest Equip de Govern ..., al principi del seu mandat la única obsessió era canviar els noms de les activitats que ja es feien perquè semblessin noves, canviar publicacions, canviar ubicacions d’activitats .... canviar per canviar sense alternativa, sense projecte.
A Sentmenat.... tots ens coneixem !! la major part de les cares d’aquest Equip de Govern pràcticament no havien trepitjat mai ( excepte per els seus propis actes ... ) equipaments i associacions culturals quan es realitzaven activitats i això ja demostra el seu tarannà.
Després amb el poder... prou feina tenien en desmuntar i criticar el poc que el Govern Socialista havia fet en matèria cultural per, a més!, ser creatius....
En aquest sentit, la bona tasca desenvolupada per els tècnics de l’Ajuntament (els que ja hi eren i els nous ...) va donar un toc de professionalitat a tot plegat i durant els anys d’abundància econòmica el poble culturalment no va retrocedir.. al contrari, amb la realització dels Festivals d’Arpa (que per cert ....,els hi van caure del cel per l’esforç i tenacitat d’una persona concreta que res tenia a veure amb l’Ajuntament ...) i algunes altres activitats puntuals semblava que poc a poc milloràvem en aquest sentit...
Un miratge tot plegat !! A les primeres de canvi..., mireu les darreres programacions culturals ... una pena !! I sort d’alguns equipaments i professionals puntuals !!, a les segones de canvi..., el Festival d’Arpa, l’estàndard del canvi cultural de Sentmenat pot desaparèixer !!
I és que.... quan els suports a projectes es basen en interessos en lloc de conviccions és molt fàcil acabar amb ells !! i a perdre el de sempre... el Poble de Sentmenat!!

Que fàcil seria ara fer demagògia com feien ells a l’oposició !!, Que fàcil parlar de la desaparició d’un esdeveniment que dona projecció internacional al poble !!. Que fàcil seria dir que no hi ha diners per el Festival però si per alguns sous de difícil justificació !! Que fàcil ... !! Que fàcil estar a l’oposició i criticar-ho tot!! Que difícil estar al Govern, mirar només pel be comú i gestionar be !! Mala sort sentmenatencs !!

Sentmenat associatiu – II part.

Estàs col·laborant en una Entitat, en una Associació, en un grup de teatre, de trabucaires o de balls de Saló i no guanyes per a disgustos…, et preguntes tants cops que rebony fas perdent el temps i els diners allà… tens ganes de plegar… i algun cop ho fas… o no…!, i arriba la recompensa que compensa que t’omple el cor d’alegria perquè a la fi no hi ha ningú que estigui en aquesta mena d’entitats o associacions per res… tothom està per egoisme, molts cops per egoisme bo... però egoisme a la fi.

Personalment molts cops, el somriure d’un nen o aquella innocència que t’ensenya el camí i que et fa riure han estat per mi la recompensa que compensa, o l’abraçada d’uns companys, o la felicitació d’un avi emocionat i clar.. l’aplaudiment generós del públic amic.
Quasi tots els motius són íntims, personals i legítims, fins i tot els que tenen més a veure amb la vanitat que amb la generositat, o aquells que busquen allà, el que no poden trobar enlloc.... Dic quasi tots perquè hi ha uns que em provoquen certa recremo per no dir directament fàstic, són aquells motius que impulsen a les persones a estar en entitats, grups o associacions per a vigilar com a comissaris polítics les ideologies alienes, el seu únic objectiu per estar en una associació és la de crear opinió partidista i evitar qualsevol mena de crítica a la seva opció política que, per cert... tothom coneix.

La gran riquesa de l’associacionisme en la societat civil és que permet a persones de diferent ideologia política o creença religiosa dispar, treballar plegats amb un fi comú, no importa tenir maneres de viure diverses si l’objectiu de millora de ser humà, del món, del país o del poble és el prioritari. L’associacionisme ha de ser una recurs vital d’integració dels nous vinguts i és una eina bàsica en la cohesió social d’un poble.

Darrerament he visitat alguns pobles, he conegut als seus alcaldes i regidors i com en totes les parcel·les de la vida, hi ha de tot... grans gestors que no connecten amb el poble, mediocres que arriben allà per interessos personals, altres molt populars però uns gestors desastrosos ... de tot i de tots els colors polítics.

Amb una certa sana enveja també he descobert grans alcaldes... que per mi són aquells que arriben al poder, s’obliden de les ideologies alienes i treballen pel poble, per tot el poble.., són capaços de portar una ampolla de vi dolç a la reunió dels diables i beure amb ells encara que sàpiga que majoritàriament no pensen políticament com ell perquè els considera “dels seus...”, seus ciutadans, seves associacions, seu poble.... el contrari és governar només per uns quants, encara que siguin molts.., encara que siguin majoria (absoluta?), no fan cohesió de poble i només existeixen “els meus...”, i tenen aduladors que volen ser “dels seus...” però als que no pot donar l’esquena... i només serà recordat pels seus (poc temps, que els aduladors prou feina tenen en trobar una nova persona a qui adular...) i potser torna a guanyar les eleccions però segueix sense ser l’alcalde de tothom i mai beurà vi dolç amb els diables del seu poble....