Estiu a Sentmenat

La calor es asfixiant, a Sentmenat l’estiu adorm la Vila, baixo el passeig Anselm Clavé ... i de cop .... no pot ser !!! No fa ni un any que els sentmenatencs havíem d'esquivar unes obres a les voreres i ja tornen !!, (obres que per cert ... es van acabar de cop a pocs metres del final del passeig... difícil d’entendre perquè no es va arribar fins el final per quatre duros més.... ). És evident que la coordinació d’unes obres amb tots els serveis és difícil i jo diria que en alguns casos puntuals impossible, ignoro si ens trobem davant d'un d'aquests casos però, hom recorda com s’omplien la boca alguns membres d’aquest equip de Govern, quan estaven a l’oposició, per criticar coses similars, critiques demagògiques i populistes que segurament els van donar quatre vots però que ara els deixa amb el cul a l’aire.

Segueixo pel Parc de la Riera i amb gran tristesa veig com el patí de l’escola de Can Sorts ha tornat a ser envaït per les cargoles de la Conselleria d’Educació de la Generalitat de Catalunya. Feia 4 anys havien marxat amb la inauguració del nou IES Sentmenat... Quina pena !!.
És evident que el primer responsable d’això és la Conselleria d’Educació, els seus polítics i tècnics ja fa molts anys que, amb molt poca sensibilitat cap a la realitat de Sentmenat, sempre han pensat i dit amb la boca petita..., que érem uns privilegiats en comparació amb altres zones del Vallès. És cert, segurament ho som !, però és de mal gestor voler igualar qualitats a la baixa en lloc de a l’alça.
El segon responsable és el nostre Ajuntament, sempre tindrem el dubte del que hagués succeït amb altres interlocutors amb les converses amb la Conselleria, el que segur no ajuda és la prepotència, la manca de cintura negociadora que ha demostrat ja en molts aspectes aquest Ajuntament.
La Regidoria d’Ensenyament d’aquest Ajuntament és un clar exemple de la grandesa i de la universalitat de la nostra democràcia. Que gran és la democràcia en aquest aspecte que qualsevol persona tingui la capacitat i formació que tingui pot accedir a càrrecs públics, però quina misèria haver de suportar tantes mancances competencials! I el pitjor és que el poble ho paga a preu d’or !!

Ja m’aturo ... volia arribar fins a la piscina però recordo que durant aquest juliol he pogut gaudir de més de cinc piscines municipals de diferents indrets de Catalunya pagant el mateix que els seus residents. I pensar que abans la nostra piscina era un símbol de feina ben feta i d’equipament del que tots ens sentíem orgullosos !!.

Millor em quedo a prendre alguna cosa a la terrassa del Coro ! Però .... Eps !!! Que veig... !!! No m’ho puc creure !! .....
Quan d’aquí uns mesos..., una, dues o tres legislatures aquest equip de Govern torni a l’oposició alguns podran tornar a les seves antigues feines ( els que en tinguessin... clar), altres no..., en tot cas sempre podran ficar una botiga de fotografia perquè han quedat tots ben retratats a la Plaça de la Vila !!!

Ja la tenim aquí !!

La sentència del Tribunal Constitucional és un acte d’humiliació cap el poble de Catalunya en tant que l’Estatut va ser votat en referèndum per la majoria de catalans. No ha estat la primera humiliació com a poble de la nostra història, no serà tampoc la última.

Encara que ajustada a la legalitat vigent la sentència és un absurd. En cap cas, en una democràcia normal, poden haver jutges, caducats o no, polititzats o no, recusats o no que puguin estar per sobre de la voluntat de tot un poble, ells han d’estar exclusivament al servei de la voluntat del poble i fins que el poder judicial no entengui això, serà visualitzat per molts ciutadans com un estament amb molt tuf a temps grisos i passats.

Ara cal esperar una resposta unitària de totes les forces polítiques que estigui a l’alçada de la situació, no només una necessària manifestació folklòrica on assistirem a una lluita de xifres patètica i a uns cops de colze vergonyosos d’alguns dels líders polítics per sortir ben centrat a la foto darrera la senyera sinó anar molt més enllà en accions conjuntes i unitàries per tal que els ciutadans de Catalunya visualitzem que per els nostres polítics és més important la dignitat de Catalunya que el poder i els interessos de partit.

No sóc optimista... uns ja han sortit demanant eleccions anticipades encara que sigui només uns dies, tal és la seva fal·lera per intentar arribar a la Plaça Sant Jaume el més aviat possible, amb estatut, sense estatut, a peu o amb helicòpter. Els altres, en dos dies, ja han canviat el ferm discurs del President Montilla del primer dia per unes declaracions molt més “lights”, iniciativa - verds que vol tornar a votar l’estatut resultant de la sentència ( m’agradaria veure com motivarien a la ciutadania per anar a votar això .... ) i ERC que després d’una tendència a l’aprimament clarament pensa que alguna cosa electoral pescarà de tot això.

Difícil ho tenen tots els partits polítics per encaixar aquesta sentència fins i tot ideològicament, primer els federalistes del PSC si es que quedava algú federalista, després els convergents que hauran d’esforçar-se en justificar la seva política pactista de dretes i històricament molt allunyada de posicionaments sobiranistes a les seves bases?..., també els partits independentistes que poden atreure el vot de l’emprenyada de la sentència, però que hauran de pair ideològicament que potser es trobaran en front, uns obstacles potser insalvables per aconseguir els seus objectius per les vies democràtiques, del respecte i pacífiques.

Ara potser estarem davant d’una crisi ideològica de molts catalans que pot fer que la decepció es transformi en passotisme cap a tota la vida política, associativa....etc, la manera com superem això ens farà madurar com a poble perquè per molt que ens amaguem al piset, a la platja o a la botigueta “La isla de Perejil”, “Gran Hermano” , Intereconomia, la sagrada unidad .... tota la caspa... seguirà allà esperant que un dia agafem un diari de la consulta del dentista, ens equivoquem amb el comandament de la tele o anem a seguir al Barça a una final de copa.

El Cafè del Coro de Sentmenat

Des de fa pocs dies tots els sentmenatencs estem d’enhorabona, el Cafè del Coro ha tornat a obrir després de tres mesos d’unes necessàries obres de millora en les seves instal·lacions.
Tot el seguit d’actes que es van realitzar per a celebrar-ho van resultar emotius i amb un considerable èxit de públic. Jo, de totes les emocions viscudes, em quedo amb la cara radiant d’un avi anònim amb cadira de rodes que segurament feia molts anys que no podia accedir al seu Coro.

El treball fet per la Junta Directiva i per tots aquells socis i sòcies que de manera voluntària han fet possible la realització d’aquestes obres és impressionant i no em cansaré de reconèixer la seva tasca molts cops ingrata.

El Coro lloc de trobada social, de cultura popular, d’olor a amics... ha estat i ha de continuar sent un lloc obert on puguin trobar cabuda totes aquelles persones que vulguin fer poble i país, tinguin la ideològica política i l’origen geogràfic que tinguin.
Separar el partidisme polític, com molts cops ha aconseguit el coro (encara que no sempre....), de les Entitats culturals, esportives, educatives o participatives... etc ha de ser un repte per tots els que ens estimem el món associatiu.
Cal lluitar fermament contra les persones que estan en una o varies associacions també amb la finalitat de crear o fiscalitzar opinions per afavorir una opció política concreta perquè això empobreix el teixit associatiu i la societat civil.

El cafè del Coro ara ja torna ha estar obert i cal omplir-ho de contingut .... d’actes, de trobades, d’actuacions i activitats obertes a tothom, cal que la munió de persones que varem assistir als actes que es van programar per a celebrar-ho li donem ús, cadascú des de les seves possibilitats i motivacions personals ja sigui per a fer un cafè amb un amic, llegir el diari, assistir o participar d’un espectacle, per utilitzar Internet.....

Les obres del cafè s’han acabat i ara ja cal pensar en el demà, la Sala d’Actes del Coro utilitzada per molts sentmenatencs, per les escoles, les diferents associacions, i molts grups.... també mereix una reforma en profunditat sobretot per a garantir la seguretat de tothom però també per dignitat de poble.
La Sala d’Actes de la Societat Coral és la única Sala privada (i pública...) del municipi per a realitzar moltes activitats culturals i d’esbarjo que necessitin un espai diàfan i/o un escenari. Si sempre serà una joia que caldrà preservar i utilitzar, ara s’ha tornat del tot imprescindible per a la vida cultural de Sentmenat, el poble creix i el projecte de l’equipament cultural de Tèxtil Besòs resta totalment oblidat, aquest ajuntament no té previst la creació de cap espai escènic digne a curt termini (com tenen molts pobles del voltant per cert... Quina llàstima !!! ells que tant i tant han buscat per trobar piscines cobertes ruïnoses econòmicament en pobles similars podrien haver aprofitat el viatge per mirar els equipaments culturals i els seus espais escènics.... ).

Aquesta Junta Directiva del Coro ha demostrat que, amb els quatre duros mal comptats que han aportat les administracions públiques (poc explicat.... per cert) i amb molta imaginació és pot arribar lluny. Estic segur que el dia de demà amb la seva empenta i capacitat de buscar complicitats, el Coro continuarà sent el pal de paller de la cultura popular a Sentmenat i el proper pas és realitzar els treballs de millora de la seva Sala d’Actes i dels seus espais annexes. Espero que, per aquesta fita, no falti el recolzament econòmic necessari per part del nostre Ajuntament ja que seria difícil d’explicar que s’utilitzin molts recursos en segons quins projectes, sous, publicitat i assessors i no en la millora d’unes instal·lacions utilitzades per centenars de persones del poble.

Pobre Sentmenat - 1 - !!!

El Casal de Joves

Ja fa molts anys que a Sentmenat existeix un equipament exclusivament juvenil, no hi tingueu cap dubte, com a poble és un privilegi disposar d'ell... hi ha molts municipis de Catalunya que no en tenen cap.

Malauradament hem tingut en comú amb equipaments similars d’altres pobles ( no en tots ... ) la seva qualitat nefasta. El que els polítics mai s’atrevirien a fer amb altres equipaments municipals s’ho permeten en els juvenils , principalment, i diguem-ho clar, perquè els seus usuaris ni voten ni tenen un pes específic i d’opinió al poble. Així el Casal de Joves de Sentmenat ha restat oblidat de la ma de Déu i dels polítics durant molts anys allà als antics garatges de Cal Milionari, amb unes instal·lacions amb mesures de seguretat més que dubtoses, goteres, humitats, olors ... de tant en tant, el govern municipal de torn feia una petita inversió per a millorar el seu aspecte que en pocs dies quedava oblidada per la victòria aclaparadora de les humitats i les males olors.

S’ha de reconèixer que en el seu moment, obrir un equipament d’aquestes característiques i malgrat tots els problemes dels primers anys continuar creient amb aquest projecte, era fruit d’una convicció que no sempre va anar acompanyada dels suficients recursos.

Durant la seva història el Casal de Joves ( en alguns moments anomenat Centre de Recursos Juvenils ) ha tingut usuaris de tota mena, grups més o menys estables de joves vinculats a la música, a l’esplai, als esports ... també grups no formals de joves que escollien anar a aquest equipament en lloc de trobar-se a places, parcs i altres espais públics del municipi, la convivència no sempre ha estat fàcil però el premí en forma de la possibilitat de major incidència dels tècnics i educadors en aquests grups valia i val tots els esforços.

L’altre dia passejant pel poble vaig veure que l’antic CAP ara serà (imagino que temporalment... ), el nou espai per el Casal de Joves. El canvi d’ubicació, en silenci clandestí, és molt significatiu de l’actitud que ha tingut i té aquest govern municipal cap a aquest equipament i cap a la joventut de Sentmenat en general. Per ells els joves de Sentmenat no són els 1500 que hi viuen, són només i exclusivament els del seu entorn familiar i social, aquesta actitud que no és exclusiva per el jovent sinó per a tots els aspectes de la seva gestió en el govern, en el cas de la regidoria de joventut és sagnant.

Una improvisació total per falta d’una línea i d’un projecte han comportat canvis constants en tècnics, en dinamitzadors del Casal i les seves condicions laborals ( en aquests cas concret devem tenir el record mundial ... ) fins i tot canvis en el Regidor de torn ....

L’espai de cal milionari des del principi d’aquesta legislatura no tenia gaire futur..., les promeses electorals faraòniques i populistes d’una residència d’avis que ningú veu encara per enlloc l’havien condemnat. Hi ha molts motius per canviar-lo d’ubicació però els dubtes de 3 anys amb moltes propostes ( Can Font, la zona industrial.... ) que la crua realitat s’encarregava de tirar per terra una darrera l’altre demostren una manca de planificació total. Tot és fa improvisant... tenim necessitat de subvencions creem el Pla Local de Joventut (requisit indispensable per accedir a algunes d’elles... ) encara que després ningú li faci cas. Engeguem un procés participatiu dels joves que queda molt be, encara que no serveixi per res més que com a eina publicitària barata.

I per cert.... on són les accions del Pla Local contra les drogodependències que havia de crear una xarxa d'activitats lúdiques esportives per els joves durant els caps de setmana obrint els pavellons esportius i altres equipaments municipals ?? Segurament aquestes accions s'han transformat en part d'algun sou d'aquests polítics que tant es preocupen pels joves... pels seus joves.

Pobre Sentmenat !!

Sentmenat

No vaig néixer a Sentmenat, la meva família no era de Sentmenat.

Un bon dia fa més de 10 anys i per aquelles coses de la vida... vaig aterrar per aquestes terres i em vaig enamorar del poble, del seu entorn, de la seva gent ( be... de la majoria de la seva gent .... ). Així sóc de Sentmenat per elecció pròpia, el que considero un privilegi. Aquí tinc una filla i molts amics, aquí tinc una feina i molts sostres.

Diuen en castellà que "es de bien nacido ser agradecido" jo estaré sempre agraït a molta gent de Sentmenat per la seva acollida i per donar a la meva filla un magnífic entorn social i físic on créixer.

Imagino que per tots aquests motius des de ja fa molts anys vaig començar a participar activament de la vida cultural i associativa del poble. Molts cops la societat civil fa avançar als pobles, conservant allò que cal però mirant sempre endavant. Ara canto i dirigeixo teatre, de moment des d'aquests llocs intento ficar el meu granet de sorra per a millorar el meu poble.

La política mai m'ha interessat gaire perquè, molts cops, els interessos de partit estan per sobre dels interessos de la gent i això, per mi, és menyspreable, però el pitjor és tenir interessos personals, estar en política per enriquir-se ( o fer enriquir a parents propers...), per "pagar favors", per egocentrisme i per servir només a unes quantes persones properes i no a tot el poble. En aquest sentit, reconec que darrerament he estat molt temptat de començar a treballar pel meu poble fent política però... de moment resisteixo.

No sé, a dia d'avui, quina opció política local és la meva o si en tinc alguna, sé aixó si, quina no ho és !!. Aquells que estan en política per interessos de qualssevol mena, aquells mediocres més preocupats en la publicitat que en l'originalitat, aquells que la seva pròpia incompetència l'amaguen sota paraules apreses en un curset i alguna llagrimeta de "cocodrilo", aquells que fent populisme barato i de proximitat puguin deixar arruïnat al meu poble em tindran sempre en front siguin del partit que siguin.